Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
escòcia
Arquitectura
Motllura còncava entre dos tors, utilitzada per a decorar les bases de les columnes.
Apareix normalment en l’ordre jònic L’art romà i tots els estils clàssics posteriors en feren ús en llurs ordres arquitectònics
Andrej Dmitrevič Zakharov
Arquitectura
Arquitecte neoclàssic rus.
La seva obra principal és l’almirallat de Peterburg 1805-23, amb una impressionant façana amb columnes, que tingué molta influència en construccions russes posteriors
acant

Capiell corinti d'Efes decorat amb fulles d’acant
Ad Meskens (CC BY-SA 3.0)
Arquitectura
Ornament d’arquitectura que imita la fulla d’acant.
Segons Vitruvi, fou inventat per Callímac al segle V aC És típic dels capitells d’ordre corinti i compost, i també ha estat utilitzat per molts altres estils posteriors
àbac
Arquitectura
Peça prismàtica que corona el capitell, augmentant-ne la superfície on recolza l’arquitrau.
Pren formes diferents en l’ordre dòric és simple en el jònic té motllures ornamentals, i en el corinti és incurvat En èpoques posteriors ha sorfert diverses modificacions per tal d’adaptar-lo a les necessitats constructives de cada una d’elles
Michel Roux-Spitz
Arquitectura
Arquitecte francès.
Deixeble de TGarnier, fou Premi Roma 1920 i esdevingué un dels arquitectes oficials del moment pel seu eclecticisme, encobert d’aparences modernes, com el Centre de xecs postals a la rue des Favorites, a París 1932, o l’annex a la Bibliothèque Nationale, a Versalles 1933, o l’immoble que construí a la rue Guynemer, a París 1925, que esdevingué el prototip dels seus posteriors Cap de la reconstrucció de Nantes —a partir del 1945—, hi edificà l’hospital de la ciutat
Benedetto Antelami
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte llombard.
Treballà preferentment a Parma, on esculpí el Davallament de la catedral 1178 i, el 1196, hi començà la construcció i decoració del baptisteri, separat de l’església, seguint el costum de l’època Els alts relleus dels Mesos de l’any de la catedral de Ferrara són atribuïts a la seva escola Fou l’escultor romànic més influent de la Itàlia del nord La seva obra, de ressonàncies bizantines i del romànic francès, especialment del provençal, presenta inicis del realisme propi d’èpoques posteriors
Fernando García Mercadal
Arquitectura
Arquitecte.
Féu, a Saragossa, el monument anomenat Rincón de Goya 1927 —que inclou una sala d’exposicions i una biblioteca—, una de les primeres obres del racionalisme a la península Ibèrica Representant espanyol del CIRPAC Frankfurt, 1929 Brusselles, 1930, tingué un paper important en la divulgació de l’arquitectura nova a Espanya i en la creació del GATEPAC 1930 Clarament racionalista en la seva primera època, en les obres posteriors es reflecteix un gust pel monumentalisme, fruit de la seva època de formació a Itàlia, i una certa tendència a l’eclecticisme
Gottfried Semper
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Format a Munic i, amb Hittorf, a París El 1834 construí el teatre de la cort reial de Dresden destruït el 1868 i reconstruït després allà mateix edificà el Museu 1847-55, considerat —com el teatre— obra mestra en el seu gènere Fugint de la revolució del 1848, s’installà a Anglaterra, on fou conseller artístic del príncep Albert Entre les seves obres posteriors hi ha el Burgtheater de Viena i, en collaboració amb Otto Brückwald, el Festspielhaus de Bayreuth 1872 Fou un dels promotors de la reacció neorenaixentista que succeí el neohellenisme
Camilo Boito
Arquitectura
Arquitecte i historiador italià.
Dedicat a la intervenció sobre el patrimoni arquitectònic des d’una òptica més propera als plantejaments de John Ruskin que no pas a les teories intervencionistes de Viollet-Le Duc, elaborà una teoria de la intervenció en edificis històrics, la qual, en molts aspectes, és a la base de les formulacions teòriques posteriors Defensava la diferenciació entre les parts noves i les originals i el respecte pels elements trets de l’emplaçament original, i proposà la indicació dels elements nous, la descripció i la documentació de l’edifici i la seva restauració, per a la publicació de memòries de la…
Andreas Schlüter
Arquitectura
Arts decoratives
Escultura
Escultor, arquitecte i decorador alemany.
Profund coneixedor de l’art francès i italià, s’establí a Berlín, on desplegà un important treball escultòric La seva primera obra important, l’estàtua de bronze de l’elector Frederic III 1697, denota una certa influència de l’estil neerlandès d’Artur Quellinus En els encàrrecs posteriors es féu evident la influència francesa decoració de l’Arsenal amb màscares de guerrers moribunds, Monument eqüestre del Gran Elector 1698-1703 Com a arquitecte gaudí d’una gran fama i d’encerts remarcables Intervingué en la direcció del Palau de l’Arsenal, però la inhabilitat en la construcció de…