Resultats de la cerca

Estudià a Milà amb VFoppa, i rebé l’influx de Leonardo da Vinci i de Mantegna La seva producció, entre la qual figura un tractat de perspectiva, es caracteritzà per una notable qualitat de dibuix i per una execució acurada i preciosista Resurrecció , Santa Maria delle Grazie, Milà Sant Ambròs , Accademia Carrara, Bèrgam Com a arquitecte dirigí els treballs de conservació i restauració de la catedral de Milà

Desenvolupà una obra d’estil típicament oficial i amb un caire monumentalista, especialment la seva producció colonial El 1911 s’associà a Herbert Baker per a la urbanització de Nova Delhi, projecte racional inspirat en Washington i que contrasta amb les grans masses i la grandiloqüència del palau del virrei 1913, actual Rashatrapati Bhavan Projectà també el pavelló del seu país a l’Exposició Universal de París del 1900 i l’ambaixada britànica a Washington 1927

Treballà gairebé sempre associat amb Charles de Wailly 1730-98, amb qui projectà la nova sala del Théâtre Français a París 1778-82, actual Théâtre de l’Odéon Fou un dels principals promotors del moviment de retorn a l’antiguitat del darrer terç del s XVIII, tant en la seva producció com en el seu tractat Oeuvres d’architecture El seu fill Antoine Peyre París 1770 — 1843 fou un dels arquitectes que primer utilitzà les cobertes de ferro en el Théâtre de la Gaité de París 1800

Entre els seus membres es troben el teòric francès Guy Debord 1931-94, l’artista italià Giuseppe Pinot Gallizio 1902-64, el pintor danès Asger Jorn 1914-73 i l’arquitecte holandès Constant Nieuwenhuys 1921 Destaquen les seves propostes urbanes que combaten els ideals productivistes i utilitaristes de l’urbanisme de la postguerra Els conceptes de deriva o psicogeografia , que tracten de modificar l’àmbit quotidià, s’apliquen a la creació d’un espai “ludicoconstructiu”, fruit d’un nou ordre social basat en la propietat collectiva de la terra i el control democràtic dels mitjans de …

Graduat el 1930 en arquitectura per la Universitat de Milà, des del 1946 visqué i treballa a Milà, amb freqüents estades als EUA El seu treball, d’una gran complexitat formal, es pot definir com a “metatècnic”, on les morfologies naturals, antropomòrfiques, sexuals, etc, s’entrecreuen en un conjunt molt orgànic, lluny del racionalisme acadèmic i amb implicacions lúdiques, màgiques, utòpiques, imaginatives molt identificables amb el pop art Cal destacar, entre la seva immensa producció, els seus dissenys de màquines d’escriure per a Olivetti i les peces produïdes per a “Memphis…

Format dins el grup de neoclassicistes milanesos, evolucionà cap a plantejaments racionalistes El 1928 fundà la revista Domus , una de les més influents de la postguerra, tant en arquitectura com en interiorisme Encarregat de la direcció de la V Triennale de Milà 1933, féu costat al grup dels arquitectes racionalistes La seva extensa producció s’inicià el 1923, i anà abandonant la rigidesa neoclàssica en una evolució que culminà el 1936 amb la Mostra della Stampa Cattolica i els edificis de la Montecatini, a Milà Arquitecte de la burgesia milanesa, el 1958 projectà l’edifici…

La seva producció destaca pel rigor constructiu i la precisió en el desenvolupament en planta Les seves obres més significatives són els blocs d’habitatges del carrer de Lepant 1968 i de les Tres Torres 1974, a Barcelona, i els de Premià de Mar 1974, els habitatges unifamiliars a Queralbs 1969 i a Alella 1980, la planta d’elaboració de vins a Santa Maria de Martorelles 1982, l’escola de Batxillerat a Manlleu 1982, l’estació d’autobusos de Tarragona 1989, l’Escola d’Arquitectura del Vallès 1991 i l’edifici Nexus al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya, a…

Cursà els seus estudis a l’escola politècnica de Zuric Acabada la guerra, esdevingué membre del Team X amb Bakema, Candilis i els Smithson S’oposà a la vegada a la neutralitat del racionalisme i a la subjectivitat expressionista, per assentar l’arquitectura sobre un saber científic basat en l’estructuralisme desenvolupat per Lévi-Strauss La recerca d’una estructura subjacent a la forma orientà la seva producció cap a un acoblament de volums no jerarquitzats, proposant un ordre de “claredat laberíntica” L’orfenat municipal d’Amsterdam illustra aquesta recerca, així com altres…

Estudià a Dresden i a Berlín, on fou alumne de Heinrich Tessenow i de Hans Poelzig S'especialitzà en aspectes del procés d’industrialització dels elements de l’edifici Installat als EUA, el 1941 s’associà amb Walter Gropius i crearen la General Panel Corporation per a la producció d’elements prefabricats per a la construcció, en especial tubs d’acer Cal significar, entre les seves obres, la construcció d’hangars 1950-53 prefabricats Fou professor a l’Illinois Institute of Technology, de Chicago 1950, i a partir del 1964, director de la Building Research Division de la Universitat…

Autor del tabernacle d’Orsanmichele a Florència, el 1359 dirigí a Orvieto les obres de la catedral Després del 1362 tornà a Florència, on participà en la construcció de la catedral La seva producció pictòrica parteix de Giotto i dels florentins, bé que hi incorporà elements decoratius senesos així, als contactes amb Taddeo Gaddi i Bernardo Daddi s’afegeixen els d’ALorenzetti i SMartini, la qual cosa es manifesta en l' Anunciació 1346 de l’església florentina de San Remigio i en la taula amb Crist i sants de la capella Strozzi, a Santa Maria Novella Florència D’altres obres…