Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Col·legi Oficial d’Arquitectes de València i Múrcia
Arquitectura
Entitat fundada a València el 1929 i constituïda oficialment el 1930.
La seva jurisdicció s’estén a les províncies de València, Alacant, Castelló, Albacete i Múrcia Radica en un edifici, obra de Filibert Crespo, Càndid Orts, Emili Rieta i Rafael Tomàs, inaugurat el 1967, on sobresurten els relleus del vestíbul, de Jaume Descals, i els de la façana, d’Amadeu Gabino
atri
Arquitectura
Pati interior, centre de la casa romana de tradició etrusca, al voltant del qual s’obrien les distintes cambres: a dreta i esquerra, els dormitoris, i al fons, el despatx o tablinum
.
Al sostre hi havia una obertura quadrangular, impluvi, que es corresponia amb el compluvi A l’atri hi havia també el larari El cap de família hi rebia les visites i els clients, i també hi practicava el culte dels avantpassats Amb la introducció de les formes arquitectòniques hellenístiques, l’atri perdé un poc la seva importància central a la casa en favor del peristil Amb tot, a les províncies, la casa amb atri continuà essent la fórmula arquitectònica més comuna
basílica
Esquema d'una basílica romana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció pública d’època romana, composta per una gran sala rectangular, dividida en naus per files de columnes, que pot tenir un absis en un extrem o en tots dos.
D’origen dubtós, a l’època clàssica servia com a centre de reunió, tribunal, llotja, etc La més antiga de què hom conserva vestigis a Roma és la basílica Emília, bastida al fòrum el 179 aC Alguns anys més tard, Semproni Grac bastí la basílica Semprònia, també al fòrum, que fou substituïda per la basílica Júlia, construïda en temps d’August segons una idea de Cèsar Amb l’ampliació del fòrum en època imperial, Trajà edificà la basílica Úlpia, amb dos absis La de Maxenci fou acabada per Constantí Totes les ciutats romanes de les províncies una mica importants tingueren basílica,…