Resultats de la cerca

Titulat a Barcelona el 1899 Fou deixeble i collaborador de Domènech i Montaner, l’obra del qual, juntament amb el Modernisme centreeuropeu, constituí la seva principal influència, tal com es desprèn de la seva obra més important a Barcelona, la casa Heribert Pons 1907-09, a la Rambla de Catalunya Amb Guàrdia i Vial projectà el Mercat Central de València 1910-28, obra cabdal de l’arquitectura modernista valenciana Projectà també els monuments al Pare Claret, a Sallent, i a Rafael Casanova, a Barcelona 1914-16 El 1929, amb J Llopart, projectà el Palau de la Indústria a Montjuïc Com…

Estudià a Madrid i es titulà el 1873 Viatjà per Alemanya amb Lluís Domènech i Montaner, i el 1874 ja era professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou catedràtic fins a la seva mort Fou també president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya Autor de l’Arc de Triomf de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, del projecte —amb Domènech— de les Institucions Provincials de Cultura 1877, del taller del moblista Vidal, al carrer de la Diputació, de l’estudi en forma de temple clàssic per als germans Masriera 1882, de la Casa Pia Batlló, a la rambla de…

Estudià a Madrid 1872-76 i a Barcelona 1876-79 i es titulà el 1880 Arquitecte municipal de Vilanova i la Geltrú —d’on procedia la seva família—, n’amplià el cementiri, restaurà l’església de Sant Antoni i bastí el casal de Santa Teresa, i també diverses cases a Riba-roja A Barcelona, restaurà el palau del marquès de Castellbell —al carrer de la Canuda— per a installar-hi el Foment del Treball Nacional Fou ajudant de Domènech i Montaner a l’Hotel Internacional de l’Exposició del 1888 Feu cases a Barcelona a Rambla de Catalunya-València 1891, Rambla de Catalunya-…

El seu estil correspon a un moderat classicisme Juntament amb M Mayol féu el Palau d’Agricultura de l’Exposició de Barcelona del 1929 Secretari del Collegi d’Arquitectes 1931 És autor de la Casa Piera del carrer de Mallorca a Barcelona, de la reforma del Banc Hispanocolonial a la Rambla de Catalunya 1932, de la casa Viladomiu 1927 i de la casa del Comú 1950 de Vilassar de Mar 1942

Construí diversos pavellons a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, després desapareguts És autor de la casa consistorial de Sants 1895, de la seva casa al carrer d’Alegre de Dalt, de Barcelona 1910, de la casa Monteys Rambla de Catalunya - carrer de València i del cementiri de Sants El seu Modernisme parteix del gòtic i el suavitza Publicà una memòria descriptiva de Sant Benet de Bages 1887

Membre de la família d’arquitectes Rovira Titulat a San Fernando el 1842 Arquitecte municipal de Barcelona des del 1867, fou destituït per l’ajuntament popular el 1869 i nomenat altra vegada el 1870 D’estudiant publicà uns plànols dels desapareguts Banys Nous 1834, però el primer treball documentat i encara existent de Rovira es un plànol de Sant Feliu de Codines de l’època en que feia les milícies 1836 Autor del Teatre Circ Barcelonès 1853 i de la Llotja del Palau Moja a la Rambla 1856 Fou el guanyador del concurs per a l’Eixample de Barcelona 1859 amb un interessant projecte…

Format per Lluís Alonso Calleja, Sergi Balaguer Barbadillo i altres collaboradors, ha destacat en el disseny d’habitatge social i installacions esportives Entre les seves obres de caràcter esportiu cal destacar l’estadi del Nàstic de Tarragona el palau d’esports d’Almaty Kazakhstan els vestidors del Futbol ClubBarcelona les installacions del Duet Sports Sant Boi de Llobregat, Can Zam, Rambla Fondo, Badalona, Tiana, Rubí, Portitxol, entre d’altres el Club Deportivo Balthus el Club Europolis les Corts, el Club Esportiu Arsenal el Centre Wellness O2 Barcelona el Centre Wellness…

Format a l’Escola de Barcelona, treballa en collaboració amb Albert Viaplana i Veà, amb el qual ha reconvertit l’antic convent de Santa Mònica de Barcelona en el Centre d’Art Santa Mònica 1985-89, i part de l’antiga casa de la Caritat de Barcelona en el Centre de Cultura Contemporània 1993, premi FAD Han projectat, també a Barcelona, l’Hotel Hilton 1990-93, la plaça dels Països Catalans en dues fases 1981-83 i 1990 i la Rambla de Mar 1994 Com a teòric i crític, ha publicat Arquitecturas Catalanas 1977, Nacionalisme i modernitat en l’arquitectura catalana contemporània 1980 i…

Germà de Jaume Simó i Bofarull Titulat a l’École Spéciale d’Architecture, de París, on obtingué, encara, el grau d’arquitecte salubrista A Barcelona, foren obres seves el Cinema Kursaal, el Pathé i l’edifici que ocupava el Banc de Catalunya, a la Rambla A Reus construí el casal del Centre de Lectura 1917-21, el de l’Institut de Puericultura 1923-24 i l’estadi del Reus Esportiu A Salou projectà l’USSA, un establiment de banys 1929, i collaborà en els primers estudis d’urbanització del nucli d’estiueig Els últims anys es dedicà a projectes de decoració i participà en el de…

Estudià matemàtiques al Collegi de Cordelles Esdevingué, per concurs, director de les obres de la capella de Santa Tecla a Tarragona 1760-65, peça feta de marbre i jaspi que li valgué el nomenament d’acadèmic de mèrit de San Fernando 1774 Dirigí els plans de la Seu Nova de Lleida, tasca nominalment a càrrec de Sabatini Entre altres obres, projectà i dirigí l’ampliació de l’església de Passanant Conca de Barberà entre el 1770 i el 1778, i modificà el campanar de Sant Martí de Maldà Urgell el 1779 Féu diversos edificis a la Rambla de Sant Carles de Tarragona i collaborà, pel que…