Resultats de la cerca

Format a l’École Polytechnique, a l’Institut d’Urbanisme de la Universitat de París i a l’École de Ponts et Chemins de France, fou especialista en la construcció d’aeroports participà en la realització dels de Niça-Costa Blava, Lisboa, Beirut, Damasc i Istanbul, i sobretot en el de París-Orly 1957-61, en collaboració amb Jean Prouvé i Jacques Vasseur També projectà el de París-Nord, a Roissy-en-France Participà en la construcció del Métro-exprés de París amb la realització de l’estació de la Défense

Conté totes les dades tècniques i totes les vistes d’elements o de conjunt necessàries per tal que la realització que preveu s’adigui a les instruccions de qui l’encarrega o a un programa establert

Titulat a Madrid el 1952, formà part de l’escola castellana d’herència neoplasticista Treballà en equip amb Francisco Javier Sáenz de Oiza i Manuel Sierra en la realització del conegut Poblado de Entrevías 1956, precedent del nou urbanisme castellà

Per encàrrec del duc de Lerma, privat de Felip III, el 1604 inicià la seva obra principal el projecte i la realització de la urbanització de la ciutat de Lerma També és autor de l’església del Convento de San José d’Àvila 1618

Graduat com arquitecte el 1935, treballà inicialment amb Alvar Aalto, respecte del qual manté uns plantejaments molt similars Creà el seu propi estudi el 1938 S’especialitzà en la realització d’edificis industrials i dugué a terme així mateix alguns projectes urbanístics Tapiola zona universitària de Hèlsinki etc

El seu treball es completa amb la feina d’especialistes en desenvolupament urbà i infraestructures, i aposta per la innovació tecnològica en els seus projectes Treballa de forma estratègica amb dissenyadors gràfics, estilistes, constructors, dissenyadors, interioristes i fotògrafs, entre altres professionals Es dedica a la realització d’habitatges, edificis d’obra civil i d’obra pública

Titulat a Barcelona el 1899 Projectà i construí, en collaboració amb l’arquitecte Fèlix Azúa, el Cercle Eqüestre al passeig de Gràcia de Barcelona avui desaparegut Com a arquitecte de la companyia MZA fou encarregat de la realització del baixador del passeig de Gràcia Guanyà accèssit al concurs del Palau Nacional de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929

Entre les seves obres més notables cal esmentar l’edifici dels laboratoris Sandoz d’Orleans 1952-55, el de les Assurances Vaudoises de Lausana 1956, la sitja de gra de Renens i sobretot l’edifici de la casa Nestlé, a Vevey Guanyador del concurs per a la realització de la seu de l’Organització Mundial de la Salut, a Ginebra 1960, aquest projecte fou dut a terme després de morir ell 1962-66

Estudià amb els arquitectes més notables de la generació precedent a la seva Joseph Hoffman Viena, 1907, Auguste Perret París, 1908 i Peter Behrens Berlín, 1911 Establert a París des del 1917, alternà l’activitat arquitectònica amb la pictòrica, i fundà 1919, amb el pintor Ozenfat, la revista Esprit Nouveau , òrgan del moviment purista Tot i que amb la ville Savoie de Poissy 1928, any de la primera reunió del CIAM i amb el pavelló suís de la ciutat universitària de París se situà entre els capdavanters del racionalisme, foren les seves obres literàries el que produí més admiració i polèmica…

Féu grans decoracions —Unión Musical Española, 1920— abans de llicenciar-se Al principi hom el pot incloure dins l’estètica simplificadora de l’anomenada “generació del 25” —casa del carrer Almagro de Madrid 1934, edifici Fàbregas o “Gratacel d’Urquinaona” 1939 de Barcelona, amb una realització que no correspon al projecte— Després de la guerra civil de 1936-39 fou un dels millors representants de l’historicisme nacionalista —Ministerio del Aire 1941-49, Palau March a Palma 1942-45— Després tornà a una gran simplificació —Hotel Richmond de Madrid 1954— Féu diverses aportacions…