Resultats de la cerca

Aquest pòrtic, que també pot ser de pedra, és esculpit amb motius religiosos Sol indicar l’accés al recinte sagrat de les stupa , i n'hi ha un a cadascuna de les quatre balustrades El tòrana és a l’origen del torii japonès i del piu-lu xinès

És autor del teatre de Besançon 1778-84 i de les presons d’Ais de Provença 1786 Projectà 1773-79 les salines de Chaux a Arcet-Sernans Franc Comtat, ciutat industrial de pla circular on són pensades totes les dependències d’hàbitat i treball, antecedent de les ciutats industrials del s XX Féu també el conjunt dels pavellons d’arbitris del recinte de París 1784-87

Anà a Viena, a Roma i a Nàpols 1710 Protegit per l’elector August II, des del 1705 treballà en les construccions de la cort de Dresden, entre les quals es destaquen el projecte per a l’ampliació del castell 1705 i sobretot el Zwinger 1711-22, ampli recinte de galeries i pavellons destinat a les festes de la cort, d’una riquesa decorativa de gust rococó Treballà també en la residència d’estiu de Pillnitz

En la tradició pali és anomenat dagoba Estructura massissa de pedra no tallada, en forma semiesfèrica o de campana, és decorada per una balustrada amb un pal que sosté un o més para-sols d’honor Generalment apareix dins un recinte emmurallat És famós el de Sānchī s III aC Amb la difusió del budisme, penetrà als països veïns i, en un procés complex, donà origen a d’altres formes arquitectòniques, sobretot la pagoda xinesa Al Tibet adoptà la forma acampanada

Per bé que ja segles enrere els locals destinants a actes públics es construïen intentant assolir unes qualitats acústiques adequades per a la realització dels actes previstos, no fou fins al començament del segle XX que aquesta disciplina esdevingué autènticament una ciència, gràcies als treballs del físic acústic nord-americà W Sabine Les característiques principals que determinen el comportament acústic d’una sala es poden resumir en quatre absorció, reverberació, reflexió i aïllament La complexitat del problema del disseny acústic d’un recinte prové del gran nombre de factors que hi…

Són exemples de sales estèrils els quiròfans, les sales de cures, etc Sovint els termes sala blanca i sala estèril són emprats com a sinònims

Estudià als EUA, treballant als despatxos de SOM a Nova York i de Josep Lluís Sert a Cambridge Fou professor associat a les universitats de Washington 1956-58 i de Harvard 1962-65 L’any 1960 es vinculà al grup dels metabolistes, amb motiu de la Conferència Mundial de Disseny de Tòquio, i l’any 1965 fundà Maki & Associates La correcta relació entre forma i funció, a partir de la definició prèvia de l’espai desitjable, és la motivació principal d’obres realitzades al Japó, com el gimnàs municipal de Fujisawa 1984, el gimnàs metropolità de Tòquio 1990, l’edifici Espiral 1985 a la mateixa…

Aquests solen ésser els monestirs, catedrals, universitats i similars Els grans monestirs de l’edat mitjana tenien un claustre prop de l’entrada occidental del temple, amb comunicació amb aquest, aula capitular, sagristia, refetor, dormitori, calefactori i presons, i un altre a llevant, més petit que l’anterior i retirat darrere l’absis, reservat a l’abat i als dignitaris, pròxim a la biblioteca, sala de copistes, infermeria i cementiri Usualment les galeries eren només a la planta baixa i construïdes amb una gran simplicitat, amb columnes i voltes de pedra, però algun cop tenien embigat de…

Lligat al concepte de sagrat, el mot suposa la idea de separació del grec τέμενος, ‘espai segregat’, pròpia dels antics pobles mediterranis Grècia i Roma, on l’espai sagrat era determinat pel sacerdot que “inaugurava” un edifici àugur Bé que no hi ha religió sense un lloc sagrat ara, cim, arbre, cova, etc, l’edifici cultual no és un fenomen universal La seva absència no sempre depèn del baix nivell tecnològic de construcció A la Creta minoica només hi hagué capelles domèstiques incorporades als palaus, bé que hom continuà exercint el culte en coves i santuaris a l’aire lliure Això mateix cal…

Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control 1993-96 i la terminal de l…