Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Imhotep

Estàtua sedent d’Imhotep (Museu del Louvre, París)
Arquitectura
Filosofia
Metge, filòsof i arquitecte egipci, l’existència del qual és documentada entre el 2778 i el 2600 aC.
Visqué durant el regnat del faraó Djoser I ~2680 aC i bastí la piràmide esglaonada de Sakkara Deïficat i venerat, després, pels egipcis com a déu de la medicina, els grecs l’identificaren amb Asclepi
Pròsper de La Barrière
Arquitectura
Arquitecte del departament dels Pirineus Orientals durant la Restauració i el regnat de Lluís Felip de França.
Cavaller de Basterot Popularitzà els monuments rossellonesos amb la publicació, a Perpinyà, dels reculls de litografies Voyage pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales 1824-25 i Voyage aux ermitages des Pyrénées-Orientales 1829, aquest darrer amb text
Antonio López Aguado
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Durant el regnat de Ferran VII fou arquitecte major de Madrid, on projectà, en un estil que peca de grandiloqüent, el palau de Sonora, el de la duquessa de Villahermosa 1806, la Puerta de Toledo 1823-27 i el Teatro Real 1818, no acabat fins el 1850
Pietro di Martino da Milano
Arquitectura
Escultura
Arquitecte, escultor i medallista.
Collaborà en l’obra de l’arc del Castell Nou de Nàpols des del 1453, on és autor de diverses escultures del seguici d’Alfons el Magnànim i d’altres grups durant el regnat de Ferran I s’hi quedà com a únic responsable i s’ocupà del muntatge de la porta Entre el 1461 i el 1464 treballà per a Renat I d’Anjou, per a qui féu medalles
Libéral Bruant
Arquitectura
Arquitecte francès, el més important d’una família d’arquitectes.
Desenvolupà la seva activitat en el regnat de Lluís XIV, amb unes realitzacions tan interessants com l’església de Sant Lluís 1670-77, a l’asil de la Salpêtrière París l’Hospital dels Invàlids i la seva església, dita dels Soldats 1670-76, llevat la cúpula actual, obra de J Hardouin-Mansard, i el pla del castell de Richmond 1682 Edificà en un estil rigorós, on les estructures predominen sobre la decoració, i obtingué així un efecte no exempt de magnificiència