Resultats de la cerca

Estudià a Madrid, on treballà amb Francisco Jareño Alarcón director de l’escola d’arquitectura, que influí sobre seu, dins la línia d’un constructivisme racionalista i historicista, patent en l’escorxador municipal de València 1902, la seva millor obra Practicà també un Modernisme de tipus francès molt acceptable Hotel Reina Victòria

Titulat a Barcelona el 1933, fou company de Josep Lluís Sert i s’especialitzà en estudis sobre decoració i mobiliari Fou l’arquitecte municipal de Maó i de Girona Publicà Muebles de estilo inglés Desde los Tudor hasta la reina Victoria, con los grupos coloniales y menorquín 1948 i Muebles de estilo francés 1950, entre d’altres

Treballà als despatxos de Josep MSostres i de l’equip Martorell Bohigas Mackay Des del 1976 treballa associat amb Jaume Bach i Núñez Realitzacions o projectes recents seus són l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona, un centre d’assistència primària a Sant Vicenç dels Horts, l’escola Josep MJujol de Barcelona, les caves Josep MRaventós a Sant Sadurní d’Anoia i la sala d’actes del Centro Cultural Reina Sofía, a Madrid El 1982 rebé el premi FAD de restauració pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la…

Format en la tradició duchampiana, fou un personatge rellevant en l’escena cultural madrilenya dels anys setanta del segle XX Fou un artista polifacètic, que es dedicà a l’arquitectura, l’escriptura, les arts plàstiques, la música i també a les arts performatives Formà el grup d’artistes Los esquizos de Madrid 1970-85, que apostaren per la pintura figurativa amb trets de memòria personal i cultura de massa, al marge de les convencions estètiques i polítiques del final de la dictadura Les seves obres es troben en nombroses colleccions Fundació Coca-Cola, Museo de Arte…

Fill de Josep Simó Xoriguera i Elies, amb el qual es formà, treballà en la Capilla del Sagrario de la catedral de Segòvia 1686-90, i el 1689 guanyà el concurs convocat per a erigir el túmul funerari de la reina Maria Lluïsa El 1692 es traslladà a Salamanca, on treballà en la catedral nova 1693 i en el retaule de l’altar major de l’església de San Esteban 1693, de grans columnes salomòniques i elements corbs, amb rica ornamentació daurada, una de les seves obres cabdals Un altre cop a Madrid, elaborà una part de la façana de l’església de San Cayetano, la de l’església de Santo Tomás, el palau…

Fou alumne de David i de Friedrich Gilly a l’Acadèmia de Berlín Féu llargues estades a Itàlia i a París Installat a Berlín, es dedicà en un primer moment a la pintura i tot seguit a l’arquitectura Membre 1811 i professor 1820 de l’Acadèmia, el 1839 fou nomenat director de les construccions regionals Inicialment la seva obra s’inscriu dintre el neogoticisme sobresurt en aquest moment el monument a la reina Lluïsa 1810 i la Friedrich Werdersche Kirche 1825-30, però s’imposà com a arquitecte neoclàssic amb obres com Neue Wache 1816-18, a Unter den Linden, Altes Museum…

Titular el 1926, fou deixeble de Francesc Galí El financer Jaume Espona el portà a Sant Joan de les Abadesses, on, des del 1928 fins a la seva mort, feu una vintena d’obres Dins un estil tenyit d’italianisme, bastí, amb Pelai Martínez, el Palau de les Arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 actual Museu Arqueològic feu també el vestíbul de l’Estació de França, de Barcelona Durant la República fou influït pel racionalisme hom l’ha relacionat amb Terragni S'associà al GATCPAC com a membre numerari el 1931 i com a membre director el 1935 casa Espona del carrer Camp d’En…

Amb una estètica molt relacionada amb els avenços tecnològics, ha realitzat diverses obres importants, entre les quals destaquen el Centre Cultural de Combs-La-Ville 1987 i l’Institut del Món Àrab de París 1987 La intensificació de l’experiència espacial a partir de la manipulació dels fenòmens lluminosos i la recreació de l’univers de sobreexcitació mediàtica, com a allegoria del món contemporani, caracteritzen els seus projectes Es produeix una radical polarització entre projectes on predominen la lleugeresa i la transparència, com la Fundació Cartier de París 1991-94, i d’altres que…

Estudià a l’Escola Superior d’Arquitectura de la Universitat de Madrid, on es llicencià el 1880 El 1882 exercí la seva professió al Ministeri d’Ultramar El 1884, fou professor a l’Escola d’Arts i Oficis i el 1886 fou designat, per la reina regenta, arquitecte del Palau de Justícia El mateix any treballà a la societat constructora del palau de l’Exposició Nacional Fou arquitecte auxiliar de l’edifici de la Biblioteca i Museu Nacional 1887-91 i membre de la junta de govern de la Societat Central d’Arquitectes 1887 El 1889, ocupà un càrrec tècnic urbanístic a l’Ajuntament de Madrid…

Estudià a la Architectural Association School of Architecture de Londres i es graduà el 1962 a la Yale School of Architecture EUA Treballà successivament formant equip amb Norman Foster , Su Brumwell —que fou la seva esposa— i Wendy Cheesman Team-4, 1963-67, i, posteriorment, amb  Renzo Piano El 1976 establí la pròpia firma, Richard Rogers Partnership, que el 2007 esdevingué Rogers Stirk Harbour + Partners, amb una de les quatre delegacions a Barcelona La primera obra important que realitzà fou la urbanització Wates 1965 Seguiren diversos habitatges i, posteriorment, projectes per a empreses…