Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Joaquim Lloret i Homs
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1915 Signà els plans de la Clínica Barraquer 1934-39, un dels més notables edificis racionalistes de Barcelona, ampliat posteriorment Durant la postguerra construí grans blocs sumptuosos, com l’anomenat El Rancho Grande , i diverses torres a Sarrià
Filippo Raguzzini
Arquitectura
Arquitecte italià.
Fou cridat per Benet XIII a Roma, on, amb l’ús de materials poc sumptuosos i sobretot amb la lliçó espacial de Pietro da Cortona i de FBorromini, construí Santa Maria della Quercia 1727-31, però la seva gran obra és la plaça de Sant'Ignazio 1727-28, un gran oval central flanquejat per dos de menors, que componen un sistema espacial en moviment continu i ondulat, obert i desplegat en molts plans perspectius
Pere Costa i Cases
Façana de la seu de Girona, obra de Pere Costa i Cases
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Heràldica
Escultor, arquitecte i heraldista.
Influït pels nous corrents artístics portats per Conrad Rudolf i Ferdinando Galli, executà sumptuosos retaules Sant Ramon del Portell el major de Santa Clara, de Vic etc Treballà 1726 en el model de l’urna de sant Bernat Calbó Vic, que executà l’argenter Joan Matons, i a l’avantcapella del Roser, del convent de Santa Caterina de Barcelona feu el grup escultòric de la Caritat façana de l’Hospital de la Santa Creu, Barcelona, la Pietat —de gran realisme— per a la parròquia de Tàrrega, la imatge titular de la façana de Sant Miquel del Port, de Barcelona 1754, etc El 1757 acabà el…
portada
Arquitectura
Obra d’ornamentació que, per realçar la façana principal de certs edificis sumptuosos, es fa prenent com a motiu el portal d’entrada.
temple
Arquitectura
Religió
Edifici sagrat, consagrat al culte d’una divinitat, concebut en general com a habitacle permanent o lloc de manifestació temporal d’aquesta divinitat, que hi és sovint representada amb una imatge.
Lligat al concepte de sagrat, el mot suposa la idea de separació del grec τέμενος, ‘espai segregat’, pròpia dels antics pobles mediterranis Grècia i Roma, on l’espai sagrat era determinat pel sacerdot que “inaugurava” un edifici àugur Bé que no hi ha religió sense un lloc sagrat ara, cim, arbre, cova, etc, l’edifici cultual no és un fenomen universal La seva absència no sempre depèn del baix nivell tecnològic de construcció A la Creta minoica només hi hagué capelles domèstiques incorporades als palaus, bé que hom continuà exercint el culte en coves i santuaris a l’aire lliure Això mateix cal…