Resultats de la cerca

Autor dels palaus neoclàssics Olivieri i Mosca i de l’església de San Decenzio, a Pesaro Deixà escrits teòrics sobre la pintura Intervingué, enviat pel cardenal Despuig, en el projecte d’ampliació i reforma del seu palau de Raixa, a Mallorca

Fou un dels millors teòrics de l’arquitectura de gust neoclàssic Installat a Roma des del 1761, escriví diverses obres, entre les quals es destaquen La vita dei più celebri architetti 1768 i Dell’arte di vedere nelle belle arti del disegno secondo i principi di Sulzer e di Mengs 1781

Deixeble d’H Beyaert, fou un modernista destacat A una primera influència cèltica 1889 s’afegiren les de Viollet-le-Duc, l’orientalisme i el moviment Arts and Crafts De la seva obra sobresurten una barberia d’Elsene ~1895 i la casa Ciamberlani de Brusselles 1897, en les quals collaborà el pintor A Crespin Fou també dissenyador, i publicà escrits teòrics i crítics

Fill de Josep MRibas i Casas Estudià dret i arquitectura a la Univeristat de Barcelona Titulat a Barcelona el 1950 Influïren els seus plantejaments teòrics inicials part dels seus professors E Bona, A Florensa, JF Ràfols, J Margarit i els especialistes europeus vinguts a Barcelona, Sartoris 1949, B Zevi 1950 A partir del 1952, participà en les activitats del Grup R La seva obra com a arquitecte —Laboratoris J Uriach i Cia 1964-74, casa Carnera, a la Cerdanya, casa Cendrós, a Sant Feliu, edifici d’habitatges del passeig de Sant Joan 1975— es complementà amb la seva tasca com a…

Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc

Des del 1954 resideix a Amèrica, on fou alumne de Louis Kahn Es féu mundialment famós per l' Hàbitat 67 , a l’Expo 1967 de Mont-real El programa consistia en una construcció de dotze pisos capaç per a 158 famílies, realitzada amb elements prefabricats i mòduls sobreposats, intentant un hàbitat fortament individualitzat dins una estructura collectiva Aquesta obra —en la qual collaboraren David Barott i Boulvali— serví de base per a nous projectes d’hàbitat a Nova York i a Puerto Rico També és autor de l’escola rabínica Yeshivat-Porat-Josep 1970, a Jerusalem, i d’escrits teòrics

Inscrit dins la línia de Bruno Taut, amb qui collaborà, s’associà 1925 a Der Ring, la unió berlinesa d’arquitectes, defensora de l’arquitectura moderna, i urbanitzà la Siemensstadt, on construí, més tard 1930, blocs d’habitatges Després de la Segona Guerra Mundial tingué un paper remarcable en la reorganització de l’urbanisme alemany i féu el gratacel Romeu i Julieta 1957-63 i la Sala de Concerts, a Stuttgart, l’Institut de Segon Ensenyament a Lünen Westfàlia, una de les seves obres més importants, la Nationalbibliothek de Berlín 1963 i, la més coneguda de totes, la Filharmònica de Berlín…

Destacà per l’enorme contribució d’idees arran del seu Trattato di architettura en set llibres 1537-1575 el llibre sisè restà manuscrit fins el 1966, i un vuitè sobre arquitectura militar, recentment descobert, encara no ha estat publicat, més que no pas per les escasses construccions que realitzà castell d’Ancy-le-Franc, 1543-45 Inicialment escenògraf i després enginyer i ebenista, el 1515 anà a Roma, on fou deixeble de Baldassarre Peruzzi, part dels materials teòrics i gràfics del qual aprofità per a compondre el seu tractat Cridat per Francesc I de França a Fontainebleau 1537…

L’equip integrant es formà al final del decenni dels vint i adoptà en principi el nom del GCATSPAC Grup Català d’Arquitectes i Tècnics per a la Solució dels Problemes de l’Arquitectura Contemporània, amb el qual convocà la reunió constituent del GATEPAC Uns nous estatuts del 1936 el desvincularen d’aquest grup, ja pràcticament inexistent La finalitat era de fomentar i divulgar l’arquitectura contemporània i les indústries que hi eren relacionades Publicà la revista AC Documents d’Activitat Contemporània, de la qual fou redactor en cap Josep Torres i Clavé Hom féu una anàlisi de l’estructura…

Membre del CIAM i redactor en cap de Casabella 1947-49, és un dels exponents més representatius de l’anomenada “segona generació” d’arquitectes Com a dissenyador, féu alguns dissenys famosos, com la màquina de cosir Borletti 1956, l’aparell de televisió Doney Brion Vega 1962, la ràdio i el telèfon Siemens 1966 i la butaca Fourline, i obtingué alguns premis a les triennals de Milà Com a arquitecte dugué a terme importants estudis teòrics per a la industrialització de la construcció i sobre nous materials, que es reflecteixen en la fàbrica de ceràmica i el complex per als…