Resultats de la cerca

Titulat a Barcelona el 1946 La seva producció, restringida, és constituïda bàsicament per habitatges unifamiliars S'inicià amb unes primeres construccions a Bellver de Cerdanya i la Seu d’Urgell 1948-52, es desenvolupà a les cases MMI 1955-58 i Iranzo 1957, a la Ciutat Diagonal, i continuà a Ventolà Ripollès amb les cases Xampeny i Campañà 1971-73 Dins aquesta tipologia fou una fita important la casa Agustí a Sitges 1953-55, enderrocada el 1975 Participà en el concurs sobre l’Habitatge Econòmic a Barcelona 1949 amb l’equip premiat Posteriorment projectà apartaments a Torredembarra 1955, l’…

Autor, el 1933, de l’Hôtel Latitude 43 a Sant Tropés, amb Mallet-Stevens féu el Pavillon de la Lumière de l’exposició universal de París del 1937 Al final de la Segona Guerra Mundial li fou confiada la urbanització de Saarbrücken El 1961 construí el Mémorial de la Déportation a l’illa de la Cité París

La seva obra és endinsada en l’eclecticisme de la fi del s XIX De la seva labor arquitectònica cal esmentar les reconstruccions d’edificis medievals, com ara San Juan de los Reyes, a Toledo, i el projecte del pavelló espanyol de l’Exposició Universal de París 1889 Com a escultor, hom en recorda el monument sepulcral de Cristòfor Colom a la catedral de Sevilla

Collaborà amb Domènech i Montaner a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 La seva activitat professional es desenvolupà principalment a Manresa, d’on fou arquitecte municipal des del 1891 En 1899-1910 construí, dintre el corrent modernista, el casino, l’escorxador, l’asil d’infants orfes i les cases Torrents, Lluvià i Torra Organitzà el cos de bombers i dirigí l’escola d’arts i oficis

Construí diversos pavellons a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, després desapareguts És autor de la casa consistorial de Sants 1895, de la seva casa al carrer d’Alegre de Dalt, de Barcelona 1910, de la casa Monteys Rambla de Catalunya - carrer de València i del cementiri de Sants El seu Modernisme parteix del gòtic i el suavitza Publicà una memòria descriptiva de Sant Benet de Bages 1887

Carter d’Hauterives, portat d’un desig de posteritat, el 1879 inicià tot sol la construcció del seu palais idéal , que no acabà fins el 1905 fet de pedres estranyes triades i treballades per ell, constitueix una obra monumental d’una fantasia folla, inspirada llunyanament per illustracions romàntiques i pel mudèjar portuguès difós a França arran de l’Exposició Universal de París del 1878 Construí també la seva pròpia tomba Els surrealistes el valoraren el 1932

Desenvolupà una obra d’estil típicament oficial i amb un caire monumentalista, especialment la seva producció colonial El 1911 s’associà a Herbert Baker per a la urbanització de Nova Delhi, projecte racional inspirat en Washington i que contrasta amb les grans masses i la grandiloqüència del palau del virrei 1913, actual Rashatrapati Bhavan Projectà també el pavelló del seu país a l’Exposició Universal de París del 1900 i l’ambaixada britànica a Washington 1927

El 1881 guanyà el concurs per al projecte del monument a Cristòfor Colom, a Barcelona, i el 1886 en començà la construcció al portal de la Pau El monument, de 60 m d’alçada, és de ferro colat, decorat amb grans grups escultòrics i coronat per una figura del descobridor, de bronze, obra de Rafael Atché Fou inaugurat amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, de la qual Buïgas construí també la Secció Marítima Entre els anys 1903 i 1914 treballà a l’Argentina i a l’Uruguai

Graduat el 1949 per l’Escola d’Oslo d’arquitectura, fou professor d’aquesta universitat de 1971 a 1995 La seva obra, fortament vinculada al paisatge nòrdic, esdevé una reflexió sobre el temps i la natura, tot cercant la intemporalitat, evitant la nostàlgia del passat Això es mostra a través de l’ús que fa dels materials, de la tecnologia i de la geometria Realitzà els pavellons per a l’Exposició Universal de Brusselles 1958 i per a la Biennal de Venècia 1962, pels quals fou premiat A Noruega construí el museu de Hamar 1968-88, en un entorn històric, el museu de les Glaceres, a…

Fill de Manuel Torres i Torrents Estudià arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, on es graduà el 1875 Projectà les esglésies de la Mare de Déu de Valldaura de Manresa 1877, aquesta en collaboració amb Antoni Calvet, la de la Colònia Ponç de Puig-reig i el nou temple parroquial de Sallent, les obres del qual s’iniciaren pels volts de 1885, d’estil neogòtic D’un estil més modern, cal esmentar les oficines del diari “Noticiero Universal” Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1895 i vicepresident de l’Ateneu Barcelonès Pels volts del 1890…