Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Giuseppe Poggi
Arquitectura
Arquitecte i urbanista italià.
Treballà a Florència palau Capponi, llotja de la plaça de Miquel Àngel, passeig del Viale dei Colli i urbanització del turó de San Miniato al Monte
Carlo Barabino
Arquitectura
Arquitecte neoclàssic italià.
Inicià 1818 la urbanització de la Gènova moderna antiga Via Carlo Felice, Piazza delle Fontane Marose i construí el Palazzo dell’Accademia Ligustica i el Teatro Carlo Felice 1826-28
Francisco de Mora
Arquitectura
Arquitecte castellà, deixeble de J.de Herrera, amb qui col·laborà al començament, del qual, però, es diferencia per una major llibertat constructiva.
Per encàrrec del duc de Lerma, privat de Felip III, el 1604 inicià la seva obra principal el projecte i la realització de la urbanització de la ciutat de Lerma També és autor de l’església del Convento de San José d’Àvila 1618
Domenico Fontana
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Protegit pel papa Sixt V, féu, a Roma, la capella Sixtina a Santa Maria Maggiore 1586 i reconstruí el palau del Laterà 1587 Projectà l’urbanització de la plaça de Sant Pere del Vaticà Edificà el palau reial de Nàpols 1600-02 El seu estil és intermedi entre el darrer Renaixement i el barroc
Georges-Henri Pingusson
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista francès.
Autor, el 1933, de l’Hôtel Latitude 43 a Sant Tropés, amb Mallet-Stevens féu el Pavillon de la Lumière de l’exposició universal de París del 1937 Al final de la Segona Guerra Mundial li fou confiada la urbanització de Saarbrücken El 1961 construí el Mémorial de la Déportation a l’illa de la Cité París
Emmanuel Héré
Arquitectura
Arquitecte francès.
Treballà per al rei Stanislas Lecziński a Nancy en la transformació de la capella de Notre-Dame-du-Bon-Secours, en la capella funerària dels Lecziński i en la urbanització de la Place Royale avui Place Stanislas 1753-55, de la Place de la Carrière i de la Place de l’Alliance 1756 A Lunéville féu els primers jardins francesos de gust xinès
Jacques-Ignace Hittorff
Arquitectura
Arquitecte francès.
Feu, a París, l’església de Saint-Vicent-de-Paul 1832, el circ d’estiu 1841, el circ d’hivern 1852 i l’hotel del Louvre El 1840 començà la urbanització actual de les places de la Concorde i de l’Étoile A l’estació del nord utilitzà el ferro com a element estructural racionalista Fou el primer a defensar la tesi de la utilització de la policromia en l’art grec
Bernardo Rossellino
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor italià.
Deixeble i collaborador d’Alberti, participà en la construcció del Palazzo Rucellai, Florència, i estudià a Roma la primera reconstrucció de Sant Pere del Vaticà Per encàrrec del papa Pius II realitzà, entre el 1459 i el 1462, la urbanització i edificació del centre de Pienza Com a escultor féu el Monument funerari de Leonardo Bruni ~1444, basílica de Santa Croce, Florència, primer exemple del tipus capella sepulcre on són integrades les diferents arts
Ferran Romeu i Ribot
Ferran Romeu i Ribot Portal de la casa Conrad Roure a Barcelona (1902)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Titulat el 1887 Amb l’escultor Pere Carbonell i Huguet realitzà el monument funerari neogòtic de Cristòfor Colom a Santo Domingo 1896-98 Professor auxiliar de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona 1899 Dins el Modernisme construí, entre altres edificis, la casa Conrad Roure a Barcelona 1902, amb visibles influències estructurals del Castel Béranger d’Hector Guimard Fou coautor del Pla General d’Urbanització de Barcelona, conegut com a pla Romeu-Porcel 1917
Mario Pani
Arquitectura
Arquitecte mexicà.
Dirigí la revista Arquitectura Juntament amb Enrique del Moral realitzà, el 1950, el pla de la ciutat universitària de Mèxic després, el nucli Presidente Juárez i Presidente Alemán, amb plantejaments d’estil internacional, i altres obres a la universitat A partir del 1960 es dedicà a la urbanització de poblacions de la frontera nord del país Collaborà també en murals de José Orozco i projectà la reconstrucció de Managua després del terratrèmol del 1972