Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Paul Ludwig Troost
Arquitectura
Arquitecte alemany.
No es féu remarcar fins que fou primer arquitecte d’AHitler Amb diversos elements de l’escola vienesa —molt contrafets— i de l’antiga Grècia —l’ús del dòric, del marbre i de grans escalinates— determinà el neoclassicisme nacionalsocialista del III Reich Realitzà, a Munic, la Haus der Deutschen Kunst i organitzà la Königsplatz
Peter Behrens
Arquitectura
Arquitecte alemany, culturalment situat entre el postmodernisme i la primera generació dita racionalista
.
Fou un veritable reformador Fou pintor abans de dedicar-se a l’arquitectura, i conreà les arts gràfiques, amb franca tendència modernista A partir del 1898 fou un dels primers dissenyadors industrials Formà part de la Sezession vienesa, s’enquadrà en el Jugendstil i s’inscriví al Deutscher Werkbund, d’acord amb la seva preocupació per una franca collaboració entre arquitectura i indústria La seva obra més important és la fàbrica per a l’AEG a Berlín El seu art és sovint monumental i neoclàssic, sobretot en el darrer període, com l’ambaixada alemanya a Sant Petersburg 1911-12, les…
Jeroni Martorell i Terrats
Jeroni Martorell i Terrats Façana de la Caixa d’Estalvis de Sabadell
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte, titulat a Barcelona el 1903.
Com a director del Servei de Conservació de Monuments 1915 i com a arquitecte conservador de monuments del Ministerio de Instrucción Pública 1929 restaurà i, moltes vegades, revalorà arqueològicament un gran nombre de monuments cases dels Canonges i casa dels velers, a Barcelona monestirs de Poblet, Sant Cugat del Vallès i Sant Pere de Rodes pont romà de Martorell, esglésies romàniques de Terrassa i muralles de Montblanc Com a obres de nova planta, projectà la Caixa d’Estalvis 1905-15 i l’Escola Industrial d’Arts i Oficis 1907-10 de Sabadell i un gran nombre d’escoles al Maresme i al Vallès…
Josep Maria Pericas i Morros
Arquitectura
Arquitecte.
Visqué a Vic fins el 1889, que la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià a l’escola d’arquitectura 1898-1906 i acabà la carrera amb Rafael Masó , amb qui mantingué una intensa relació durant tota la seva vida professional Quant a concepció de la forma i tractament dels materials dins l’arquitectura catalana, el seu punt de partença fou Antoni Gaudí , a la influència del qual en el fons sempre fou fidel, tot i que el seu món formal hi estigui en contraposició En les seves obres es pot apreciar una influència medieval, especialment romànica, així com una altra de procedent de l’…
Pasqual Calbó i Caldés
Pascual Calbó i CaldésAutoretrat
© Fototeca.cat
Arquitectura
Pintura
Pintor, projectista d’obres arquitectòniques i tractadista.
Alumne de Giovanni Chiesa a Maó, es traslladà a Itàlia el 1770 per ampliar estudis de pintura Estigué a Gènova, a Venècia i el 1774 anà a Roma Fou cridat a Viena el 1779, i hi fou nomenat primer delineant de la galeria imperial de Viena L’estil classicista de Calbó contrastava amb el rococó que aleshores predominava a la cort imperial Successivament fou nomenat primer pintor de cambra de l’emperadriu i director de la galeria imperial Una qüestió de caràcter sentimental tallà en sec la carrera de Calbó El 1780, totalment desfet, tornà a Maó, i en sortí el 1788, cap a Amèrica, on començà una…
Rafael Masó i Valentí

Rafael Masó i Valentí
Arquitectura
Literatura catalana
Arquitecte i escriptor.
Vida i obra Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del Diario de Gerona i germà del pedagog Narcís Masó i Valentí Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura Entre el 1900 i el 1906 desplegà una gran activitat com a escriptor Collaborà al Diario de Gerona i fou un dels fundadors de Vida 1902-03, revista en la qual publicà versos, articles d’art i alguna ressenya de llibres A Girona, amb Xavier Montsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, collaborà en altres publicacions com Armonia , L’…
,