Resultats de la cerca
Es mostren 749 resultats
Sant Nazari de la Vola
Santuari
Santuari del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), situat a 961 m alt., dins la parròquia de la Vola, vers l’extrem oriental del terme, en una petita vall tributària del riu Fornès.
Existia ja el 1382 i tenia un ermità que captava per a ella Fou reedificada vers el 1721 i restaurada el 1921 Té un petit atri i cor rectangular És oberta al culte, malgrat que no s’hi celebra per raó del despoblament de la contrada
Sant Andreu de la Castanya
Masia
Masia del municipi del Brull (Osona), situada a poca distància, vers l’E, del coll Formic, on el Centre Excursionista de Catalunya fundà, a la fi del s XIX, un dels primer refugis de muntanya.
Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella
Rocaprevera

Santuari de Rocaprevera
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari marià al S de Torelló (Osona), a la riba del Ter i prop del puig de la Guàrdia.
És esmentat des del 1402, encara que la llegenda diu que fou fundat el 1280 per un prevere dit Marc Roca El 1429 en fou renovada la capella Durant el segle XVI s’hi veneraren també sant Fortià i sant Sebastià A la fi del segle XVIII hom construí un nou temple, que fou reemplaçat per l’actual el 1924, obra de l’arquitecte JMPericas La imatge antiga, perduda en la profanació del 1936, fou reconstruïda el 1939
Quadres
Masia
Masia del municipi de Gurb (Osona), dins l’antic terme de Granollers de la Plana, al sector sud-oriental del terme.
Antiga villa rural, esmentada ja el 974, estenia la seva demarcació fins a l’església preromànica de Sant Fruitós del Grau, dita abans Sant Fruitós de Quadres És l’origen del llinatge vigatà ennoblit Quadres
el Pujol de Muntanya
Masia
Masia del municipi de Viladrau (Osona), situada a 950 m alt., al vessant nord del Matagalls.
Existia ja el 1003 amb el nom del Pujol de Guenaumons Els seus propietaris es cognomenen encara Pujol
Puigsec
Masia
Masia del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona), a llevant del poble; el nom és esmentat el 980 i la masia el 1201.
És un gran casal setcentista, restaurat modernament a la seva capella de Sant Ponç existent ja el 1686 se celebra anualment el 22 de maig el típic aplec del pa
Puig-l’agulla

Aspecte del santuari de Puig-l’agulla
© C.I.C - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Puig-l’agulla) del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona), dins l’antic terme de Vilalleons, als vessants del Montagut o puig l’Agulla (810 m alt.).
Segons una tradició del s XV, la imatge de Santa Maria de Vilalleons fou trobada per uns lleons prop de la font de Puig-l’agulla, on es bastí un petit pedró, convertit en capella el 1661 i reemplaçat per l’actual santuari el 1775 Al costat hi ha un gran hostal 1704-12 És lloc de molta devoció a la comarca El 1975 ha estat restaurat i modernitzat
Puigdassalit
Masia
Masia del terme de Torelló (Osona), al sud de la vila; donà origen a un llinatge esmentat ja el 1212 que es refongué a la fi del s XVIII amb els Bru de Sala.
És un notable edifici d’aire senyorial
Puigbacó
Masia
Molí
Masia i molí del municipi de Torelló (Osona), a l’extrem septentrional del terme, prop del riu Ges.
És esmentada ja al s XII i en procedeix el llinatge Puigbacó, emparentat amb la petita noblesa rural, testimoniat des del 1230 Una branca foren ciutadans de Vic al s XIV
Puig-agut, santuari de

santuari de Puig-agut
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Santuari (el Sagrat Cor i la Mare de Déu de Lurda) del municipi de Manlleu (Osona), situat en un petit turó (696 m alt.) cònic, termenal amb Torelló i Santa Maria del Corcó.
En 1883-86 fou bastit un petit temple expiatori hom ha dit que era el primer dedicat al Sagrat Cor, per iniciativa de Ramon Madiroles, el qual publicà el butlletí El Faro de Puig-agut , de primer mensualment i després d’una manera irregular 1886-1903
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina