Resultats de la cerca
Es mostren 385 resultats
can Tià
Masia
Masia del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), sota el coll de Fontpobra, prop del cràter de l’antic volcà de can Tià
.
Sant Miquel de Castelló
Santuari
Antiga església del castell de Bas o Castelló d'En Bas i actual santuari del municipi de la Vall d’En Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Esteve d’En Bas, que dona nom a la serra de Sant Miquel, extrem oriental de la serra de Llancers.
L’edifici, d’origen romànic, fou reformat posteriorment S'hi celebra tradicionalment un aplec el dia de Sant Miquel
Santa Magdalena de Maià
Santuari
Santuari del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), a l’antic priorat de Jonqueres
.
Santa Magdalena del Mont
Santuari
Santuari del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Privat d’en Bas.
És situat als vessants nord-orientals del Puigsacalm, prop del santuari de les Olletes Havia estat un antic priorat de canonges regulars augustinians, dedicat a sant Corneli i a santa Magdalena, esmentat ja a la fi del segle X, que protegiren els comtes de Besalú i després els vescomtes de Bas, i que fou abandonat al segle XVI L’església conserva algun element del primitiu edifici romànic, però fou modificada al segle XVIII
la Salut
El santuari de la Salut
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Salut) del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), situat en un replà de la gran cinglera (continuada més enllà del coll de Condreu per la cinglera del Far, que limita per l’est l’altiplà de Collsacabra i que domina la vall d’Hostoles.
Fou fundat el 1642 per Joan Carbonés, que collocà una imatge mariana en una balma de la roca d’en Claperols, amb el nom de la Font de la Salut El 1643 ja fou edificat un petit edicle sota la balma, on Carbones es retirà com a ermità Des del principi s’hi celebrà un aplec el 21 de setembre, i s’hi anava en processó per la Santa Creu de Maig Es feren algunes ampliacions de la capella, fins que al segle XVIII es començà l’església i l’hostal actuals, ampliats el 1832 i el 1847 El 1853 es començà el cambril i es féu una imatge nova, i el 1862 l’actual façana neoclàssica Hom ha ampliat l’hostal i…
Planseslloses
Masia
Capella
Masies i capella (els Cossos Sants) del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), situades en un serrat, damunt la riba dreta del Llierca, al nord del terme.
la Plana de Croanyes
Masia
Gran masia del terme de Ridaura (Garrotxa), a l’esquerra del torrent de la Plana, afluent de capçalera del Ridaura; és esmentada ja el 858, a l’acta de consagració de la parròquia de Ridaura.
Hi ha l’església de la Mare de Déu dels Dolors
les Olletes
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Olletes) del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat al vessant nord del Puigsacalm, excavat a la roca (l’actual edifici és del 1855) sota el grau de les Olletes, damunt els cingles de les Olletes, damunt la vall del Gurni.
La imatge, de marbre s XVI-XVII, és segons la tradició una marededeu trobada
el Noguer de Segueró
El Noguer de Segueró
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
Masia
Gran masia del municipi de Beuda (Garrotxa), situada al vessant meridional del massís del Mont, prop de la parròquia de Segueró.
Pairalia de la família Noguer, documentada des del 1203, adquirí una gran importància econòmica a través d’enllaços successius i de l’explotació del gran patrimoni des de la fi del segle XVI L’actual casal, amb la façana esgrafiada, és obra de mitjan segle XVIII El cognom es mantingué fins al segle XIX, que la casa passà, per matrimoni, als Olives de Lledó i als Vayreda d’Olot