Resultats de la cerca
Es mostren 224 resultats
can Sant-romà
Masia
Masia del municipi de Tiana (Maresme), situada al peu de la muntanya on s’aixeca la cartoixa de Montalegre.
L’edificació actual és la darrera d’una sèrie de construccions que s’han sobreposat al mateix lloc des del sI aC Correspon bàsicament a un casal gòtic dels s XV i XVI, ampliat els segles successius La capella de Sant Romà, que donà nom al casal i al llinatge, existia ja el 1008 La família Sant-romà consta des del s XII, i s’entroncà amb els Fortuny, actuals possessors del casal Al s XIX fou transformat en casal modernista Una tempesta posà 1934 al descobert les ruïnes romanes, sobre les quals es feren les successives construccions Un equip d’excavadors, dirigit per Epifani de Fortuny, baró d’…
el Sant Crist
Veïnat
Veïnat del municipi de Cabrils (Maresme), al voltant de l’església de Sant Cristòfol de Cabrils
.
Sant Andreu del Far
Església de Sant Andreu del Far a Dosrius (el Maresme)
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Dosrius (Maresme), al N del terme, a la serra del Corredor, a la divisòria d’aigües entre el Maresme (hi neix la riera del Far, afluent de capçalera de la riera d’Argentona) i el Vallès Oriental (terme de Llinars del Vallès).
L’església parroquial Sant Andreu, que centra el poble juntament amb la masia de can Guinard, és del segle XVII El terme s’independitzà de Llinars el 1597 El castell del Far o de Llinars, 2,5 km a ponent, pertany ja al municipi de Llinars
Rimbles
Veïnat
Veïnat del municipi de Dosrius (Maresme), situat a la vall de la riera de Rimbles, afluent, per l’esquerra, de la riera de Canyamars, que davalla del Montalt.
el Cros
Veïnat
Veïnat del municipi d’Argentona (Maresme), a la dreta de la riera d’Argentona, aigua avall de la vila.
El casal que duu el nom del veïnat és obra de Josep Puig i Cadafalch 1900 per a la família Garí i és envoltat per un notable jardí, amb escultures i algunes grans peces de cristall de Bohèmia la capella Sant Miquel, bastida sobre restes de construccions i sepultures romanes, fou refeta el 1929 per Lluís Bonet i Garí, en un estil gaudinià