Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
la Pea
Masia
Partida
Masia i partida del municipi de Vilamarxant (Camp de Túria), al NW de la vila, a la dreta del Túria.
Porxinos
Masia
Partida
Masia i partida del municipi de Riba-roja de Túria (Camp de Túria), a ponent de la vila.
mas d’en Conill
Masia
Antiga possessió feudal (dita també mas del Baró), actualment masia del municipi de Bétera (Camp de Túria), que centra una petita caseria, transformada avui en urbanització.
mas d’Arnal
Masia
Caseria
Masia i caseria del municipi de Bétera (Camp de Túria), prop de Nàquera (32 h [1981]).
Gran explotació tarongera
la Pobleta de Portaceli
Masia
Masia i antic llogaret del municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria), al vessant meridional de la serra de Portaceli, construït a la fi del s XIV per l’orde del Cister.
Havia estat possessió de la cartoixa de Portaceli Es despoblà a la fi del s XV i en restà només el castell de la Pobleta , transformat al s XIX en una explotació agrícola privada
la Maimona
Masia
Antiga masia del municipi de Llíria (Camp de Túria).
En la dècada del 1950 passà a formar part del municipi de Marines Camp de Túria L’any 1957 fou bastit un poble nou per acollir els habitants del nucli de Marines, les cases dels quals havien estat derrocades per uns aiguats La masia fou demolida en els anys vuitanta
la Llomaina
Masia
Caseria
Partida
Masia, partida i caseria (14 h [1960]) del municipi de Vilamarxant (Camp de Túria), al sector meridional del terme.
Teulada
Masia
Caseria
Masia i caseria del municipi de Vilamarxant (Camp de Túria).
Conserva 12 cases i tendeix a despoblar-se totalment
la Torre de Portaceli
Masia
Masia i antiga granja de la cartoixa de Portaceli, dins l’actual municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria).
És coneguda pels seus vins i olis Els edificis són dels s XIV i XV i conserva perfectament un celler gòtic
mas d’Aguirre
Masia
Antiga masia de Bétera (Camp de Túria), situada prop de la vila.
Josep Aguirre i Matiol, que en fou propietari, la convertí en un lloc de reunió dels escriptors de la Renaixença al País Valencià entre d’altres, hi feu estades Vicent Wenceslau Querol, que hi morí Fou anomenada la Caseta Blanca