Resultats de la cerca
Es mostren 1219 resultats
Sant Salvador de Canomals
Masia
Església
Masia i antiga església del municipi de Bompàs (Rosselló), a l’E del poble, a la carretera de Perpinyà a Torrelles de la Salanca.
Sant Martí de la Riba
Masia
Església
Masia i antiga església del municipi d’Elna (Rosselló), a l’W de la ciutat, posseïdes al s XII pel monestir de Sant Andreu de Sureda.
mas de Sant Esteve
Masia
Església
Masia i antiga església del municipi d’Éguet (Alta Cerdanya), al S del poble.
la Penya
Masia
Veïnat
Masia i petit veïnat del municipi de Terrades (Alt Empordà), als vessants sud-orientals de la roca de la Penya (484 m alt.), a la serralada que separa les conques de la Muga i del Manol, al límit amb els termes de Cistella, de Cabanelles i de Sant Llorenç de la Muga.
Paracolls de Vallespir
Masia
Castell
Masia i antic castell del municipi dels Banys d’Arles (Vallespir), al vessant oriental del puig de Bellmaig, sota el coll de Paracolls (902 m alt), que comunica Arles amb la vall del Montdony.
Formava part de l’antic terme de Montalbà de l’Església
Palol de Fluvià
Masia
Antiga parròquia (Sant Genís de Palol) del municipi de Torroella de Fluvià (Alt Empordà) i actual masia, a la riba esquerra del Fluvià, davant del poble de Vila-robau, del terme de Ventalló, a la riba dreta del riu.
Palmanill
Masia
Masia i antic lloc del municipi de Targasona (Alta Cerdanya), al S del poble.
mas de Quadres
Masia
Masia del municipi de Maçanes (Selva), entre el poble i Hostalric, propietat dels barons de Quadras.
L’edifici actual, denominat inadequadament Baronia de Quadres , fou planejat al començament del s XX per Puig i Cadafalch la capella, neogòtica, és oberta al públic com a santuari de la Mare de Déu de Quadres , beneït el 1902
Ridecós
Masia
Masia del municipi d’Arbúcies (Selva), a l’esquerra del riu de Cós, que en aquest indret forma el límit amb el terme de Sant Hilari; centra el veïnat del sot de Ridecós, en part a Sant Hilari.
Porcinyans
Masia
Masia i antic terme del municipi de Nyer (Conflent), al vessant occidental del coll de la Llosa, que comunica les valls de Nyer i Marçana, esmentat ja el 950 com a possessió de Cuixà.