Resultats de la cerca
Es mostren 894 resultats
Sant Marçal
Caseria
Masia
Caseria del municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), a uns 7 km de Castellet.
L’església de Sant Marçal és esmentada al segle XIII
Rubió de Cervera
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi d’Estaràs (Segarra), vora el Sió.
Depèn de la parròquia de Gàver
la Penya
Masia
Veïnat
Masia i petit veïnat del municipi de Terrades (Alt Empordà), als vessants sud-orientals de la roca de la Penya (484 m alt.), a la serralada que separa les conques de la Muga i del Manol, al límit amb els termes de Cistella, de Cabanelles i de Sant Llorenç de la Muga.
Palol de Fluvià
Masia
Antiga parròquia (Sant Genís de Palol) del municipi de Torroella de Fluvià (Alt Empordà) i actual masia, a la riba esquerra del Fluvià, davant del poble de Vila-robau, del terme de Ventalló, a la riba dreta del riu.
mas d’en Portes
Masia
Enclavament
Enclavament i masia del municipi de Guissona (Segarra), entre els de Torrefeta i Florejacs i els Plans de Sió.
Queralt de Meca
Masia
Masia i antiga quadra del municipi dels Plans de Sió (Segarra), depent de la parròquia de les Pallargues.
els Gassons
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Sitges (Garraf), existent encara al s XIX, al nord de la vila, al límit amb el terme de Sant Pere de Ribes.
Es conserva la casa que fou anomenada també el mas de Provençals i l’església de Santa Bàrbara
Freixe
Masia
Masia i antic terme del municipi d’Espolla (Alt Empordà), al nord del terme, a l’esquerra del torrent de Freixe, afluent de capçalera del riu d’Orlina.
A prop, a l’altre riba del torrent de Freixe, hi ha l’antiga església de Sant Miquel de Freixe
Corbera
Masia
Masia i antiga quadra del municipi d’Espolla (Alt Empordà), prop de la confluència del torrent de Freixa amb l’Orlina.
la Cirera
Masia
Masia del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), al vessant meridional de la serra de la Cirera (592 m alt.), que separa la capçalera del riu Manol, al sud, de la vall de la Muga, al nord.
Hi ha les restes de l’antiga església parroquial de Sant Miquel de la Cirera o de Sant Miquel Sacirera , esmentada al s IX com a cella benedictina