Resultats de la cerca
Es mostren 665 resultats
can Pedró
Masia
Antiga masia del municipi de Palau-solità (Vallès Occidental), al N del poble de Plegamans, prop de la qual hi ha la famosa alzina de can Pedró
, darrere la nova església parroquial, considerada un dels arbres més grans del Principat.
Portavella
Masia
Important masia del municipi de les Llosses (Ripollès), que ha donat nom a la parròquia de Vinyoles de Portavella
.
És esmentada ja al s XII
Sanarús
Masia
Antiga masia del municipi de Ripoll, dins l’antic terme de la Parròquia de Ripoll (Ripollès), enfilada a la dreta del Ter, entre els masos Coma i Oriola.
El seu territori fou adquirit pel monestir de Sant Joan de les Abadesses el 992 i més tard formà, amb la Coma de Senar, les Vernedes i altres terres veïnes, una batllia de la sagristia de Sant Joan, radicada al mas Anglada del Sanarús
Rials
Masia
Masia i antic terme del municipi de Camprodon, fins el 1965 del de Freixenet de Camprodon (Ripollès), situada als vessants meridionals del turó de la Rovira (1 159 m alt.), a l’interfluvi del Ritort i el Ritortell.
Fornells
Masia
Masia i antic terme del municipi de Ripoll (Ripollès), al SW de la vila, al vessant de la serra del Catllar.
Cosp
Masia
Masia del terme municipal de les Lloses (Ripollès), al voltant de la qual es formà el veïnat del Clot de Cosp i amb el nom de la qual ( Sant Julià de Cosp
) és coneguda l’antiga parròquia de Sant Julià de Palomera
.
Engordans
Masia
Antiga possessió del monestir de Ripoll (actual masia de Gordans), al sud de la vila i a la dreta del Ter, donada en alou pels comtes de Cerdanya el 958.
l’Auró
Masia
Masia del municipi de les Lloses (Ripollès) dins l’antic terme municipal de Viladonja que es troba a 1020 m d’altitud, al pla de l’Auró, que separa la vall d’Estiula de la vall de Carnalets.
Grats
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Campdevànol (Ripollès), a la capçalera del torrent de Grats, afluent del Merdàs, per l’esquerra.
Llentes
Masia
Masia del municipi de les Llosses (Ripollès), al N del terme, al vessant meridional del ras de Llentes, sector dels rasos de Tubau en contacte amb la serra de Sant Marc d’Estiula.
Donà nom, al s XIX, al terme i parròquia de Corrubí