Resultats de la cerca
Es mostren 416 resultats
Rovellats
Aspecte del veínat de Rovellats
© Alberto González Rovira
Masia
Veïnat
Masia i veïnat del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), a la riera de Pontons, vora l’aiguabarreig amb el riu de Foix.
Pren el nom de la masia de Rovellats segle X, prop de la qual han estat trobades restes iberoromanes
Pereres
Masia
Antiga quadra i masia del municipi de Mediona (Alt Penedès), situada al S del terme, als vessants meridionals del Montpedrós.
Puig-roig
Masia
Masia i antiga quadra del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), al N del municipi, dins la parròquia de Sant Pere Molanta.
És esmentada ja al s XII
Puigmoltó
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Mediona (Alt Penedès), al SW de Sant Joan de Mediona.
Puigfred
Caseria
Masia
Masia i caseria del municipi de Mediona (Alt Penedès), al NW de Sant Joan de Mediona, al vessant de la serra de Puigfred (728 m alt.), que separa les valls de Mediona i la Llacuna.
la Sanabra
Absis semicircular del santuari romànic de Sant Llorenç de la Sanabra
© Fototeca.cat
Antiga caseria
Masia
Església
Masia, església i antiga caseria del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), al S del terme, de la qual resta un mas i l’església de Santa Maria, d’una nau i absis semicircular.
Ardenya
Masia
Masia del terme municipal de Vallirana (Baix Llobregat) situada en ple massís calcari cretaci de Garraf, al pla d’Ardenya
, que forma una mena de recepció de les aigües que, per un fenomen càrstic, emergeixen més avall, prop de Vallirana, a la font d’Armenau.
El vessant meridional del pla d’Ardenya presenta superfícies profundament erosionades anomenades rasclers a la comarca
el Lledoner
Hostal
Masia
Gran masia i antic hostal del terme de Cervelló (Baix Llobregat), al límit amb el de Vallirana, prop de Sant Ponç de Corbera.
Prop seu hi ha el mas vell del Lledoner , al recinte del qual hi ha la capella de Sant Francesc del Lledoner , obra del 1558, en relació amb la llegenda que explica que Francesc d’Assís féu estada en aquest mas Prop seu, en direcció a la creu d’Ordal, fou iniciada, a la fi del s XVIII, la construcció del pont del Lledoner , format per dos pisos d’arcades