Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Tomoví
Masia
Masia i antic lloc del municipi d’Albinyana (Baix Penedès), situat a l’extrem oriental del terme, prop del límit amb el de Santa Oliva, vora la riera de la Bisbal o riera de Tomoví
.
El castell de Tomoví és esmentat ja el 938 com a possessió de Sant Cugat del Vallès El 1202 consta com a castell termenat, encara que el 1207 apareix com un lloc del castell d’Albinyana
Teulada
Masia
Caseria
Masia i caseria del municipi de Vilamarxant (Camp de Túria).
Conserva 12 cases i tendeix a despoblar-se totalment
Porxinos
Masia
Partida
Masia i partida del municipi de Riba-roja de Túria (Camp de Túria), a ponent de la vila.
la Pobleta de Portaceli
Masia
Masia i antic llogaret del municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria), al vessant meridional de la serra de Portaceli, construït a la fi del s XIV per l’orde del Cister.
Havia estat possessió de la cartoixa de Portaceli Es despoblà a la fi del s XV i en restà només el castell de la Pobleta , transformat al s XIX en una explotació agrícola privada
la Pea
Masia
Partida
Masia i partida del municipi de Vilamarxant (Camp de Túria), al NW de la vila, a la dreta del Túria.
Vila-seca
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Cunit (Baix Penedès), al N del terme, al límit amb els de Cubelles i de Castellet i la Gornal (Garraf).
És esmentada al s XIV
la Torre de Portaceli
Masia
Masia i antiga granja de la cartoixa de Portaceli, dins l’actual municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria).
És coneguda pels seus vins i olis Els edificis són dels s XIV i XV i conserva perfectament un celler gòtic
mas d’Arnal
Masia
Caseria
Masia i caseria del municipi de Bétera (Camp de Túria), prop de Nàquera (32 h [1981]).
Gran explotació tarongera
els Arcs
Masia
Masia situada al sud-oest del poble de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès).
Restes de l' aqüeducte dels Arcs dos arcs continguts i un de separat, cadascun amb 3 m de llum i 3 d’alçada
mas d’Aguirre
Masia
Antiga masia de Bétera (Camp de Túria), situada prop de la vila.
Josep Aguirre i Matiol , que en fou propietari, la convertí en un lloc de reunió dels escriptors de la Renaixença al País Valencià entre d’altres, hi feu estades Vicent Wenceslau Querol, que hi morí Fou anomenada la Caseta Blanca