Resultats de la cerca
Es mostren 729 resultats
mas de les Tàpies
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), a l’esquerra del barranc de la Vila.
Sussiats
Masia
Masia del municipi d’Olius (Solsonès), al NE del poble, a la dreta de la rasa de Sussiats
.
El 1079 hi és esmentada l’església de Santa Maria de Sussiats
Solicrup
Zona industrial vora Vilanova i la Geltrú prop de Solicrup (Garraf)
© Fototeca.cat
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf), a l’E de la ciutat, al límit amb el municipi de Sant Pere de Ribes, dins l’antic terme de la Geltrú.
La casa és adjunta a l’antiga torre de Solicrup , aturonada, que defensava la costa És esmentada des del s XIII A mitjan s XVII fou adquirida pels frares mercedaris, que hi restaren fins el 1835 El 1849 fou adquirida per Joan Samà des del 1939 és dels Bertran i Güell
Sinca
Caseria
Masia
Masia i caseria del municipi de Lladurs (Solsonès), al N del poble.
les Serres
Masia
Masia del municipi de Navès (Solsonès), al costat de la qual hi ha l’església de Sant Martí de les Serres, antiga sufragània de la parròquia de la Selva, que havia pertangut, des del 1088, a l’església de Solsona.
És a 1 247 m alt, al cim d’un contrafort meridional de la serra de Busa
Sant Marçal
Caseria
Masia
Caseria del municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), a uns 7 km de Castellet.
L’església de Sant Marçal és esmentada al segle XIII
Sant Diumenge
Vista parcial de l’església de Sant Diumenge a Riner (Solsonés)
© Fototeca.cat
Masia
Masia situada en una carena espadada de 811 m alt., del municipi de Riner (Solsonès), dins la parròquia i al nord de Su.
Té adossada una església romànica de la fi del s XII, que es conserva molt deturpada per afegits posteriors
Piular
Masia
Antiga quadra i masia del municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf), al NW de la ciutat.
el Morrós
Masia
Masia i antic terme del municipi de Pinós (Solsonès), al sector sud-occidental.
el Vilaró
Masia
Masia i antic lloc del municipi d’Olius (Solsonès), al SW del terme, al límit amb el de Pinell de Solsonès.
El 1071 hi són citades les esglésies de Santa Maria d’Anseresa i de Santa Fe d’Anseresa