Resultats de la cerca
Es mostren 1004 resultats
can Tià
Masia
Masia del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), sota el coll de Fontpobra, prop del cràter de l’antic volcà de can Tià
.
mas de les Tàpies
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), a l’esquerra del barranc de la Vila.
Sussiats
Masia
Masia del municipi d’Olius (Solsonès), al NE del poble, a la dreta de la rasa de Sussiats
.
El 1079 hi és esmentada l’església de Santa Maria de Sussiats
Sinca
Caseria
Masia
Masia i caseria del municipi de Lladurs (Solsonès), al N del poble.
les Serres
Masia
Masia del municipi de Navès (Solsonès), al costat de la qual hi ha l’església de Sant Martí de les Serres, antiga sufragània de la parròquia de la Selva, que havia pertangut, des del 1088, a l’església de Solsona.
És a 1 247 m alt, al cim d’un contrafort meridional de la serra de Busa
Sant Diumenge
Vista parcial de l’església de Sant Diumenge a Riner (Solsonés)
© Fototeca.cat
Masia
Masia situada en una carena espadada de 811 m alt., del municipi de Riner (Solsonès), dins la parròquia i al nord de Su.
Té adossada una església romànica de la fi del s XII, que es conserva molt deturpada per afegits posteriors
Planseslloses
Masia
Capella
Masies i capella (els Cossos Sants) del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), situades en un serrat, damunt la riba dreta del Llierca, al nord del terme.
la Plana de Croanyes
Masia
Gran masia del terme de Ridaura (Garrotxa), a l’esquerra del torrent de la Plana, afluent de capçalera del Ridaura; és esmentada ja el 858, a l’acta de consagració de la parròquia de Ridaura.
Hi ha l’església de la Mare de Déu dels Dolors
el Noguer de Segueró
El Noguer de Segueró
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
Masia
Gran masia del municipi de Beuda (Garrotxa), situada al vessant meridional del massís del Mont, prop de la parròquia de Segueró.
Pairalia de la família Noguer, documentada des del 1203, adquirí una gran importància econòmica a través d’enllaços successius i de l’explotació del gran patrimoni des de la fi del segle XVI L’actual casal, amb la façana esgrafiada, és obra de mitjan segle XVIII El cognom es mantingué fins al segle XIX, que la casa passà, per matrimoni, als Olives de Lledó i als Vayreda d’Olot