Resultats de la cerca
Es mostren 13070 resultats
la Torre de Portaceli
Masia
Masia i antiga granja de la cartoixa de Portaceli, dins l’actual municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria).
És coneguda pels seus vins i olis Els edificis són dels s XIV i XV i conserva perfectament un celler gòtic
Carerac
Masia
Antic terme, actualment masia, del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), al NE de la vila, esmentat ja el 993.
Capaimona
Masia
Antic llogaret i masia del municipi de Tollos (Comtat) (751 m alt.), al límit amb el d’Alcalà de la Jovada.
Era lloc de moriscs, annexat el 1535 a la Jovada i adscrit a la parròquia de Benimassot, dels marquesos de Guadalest
el Canadell
Vista de El Canadell
© C.I.C.-Moià
Masia
Masia a la dreta de la riera de Calders, al municipi de Calders (Moianès)
.
Té a prop seu l’antiga capella de Sant Salvador del Canadell
Campllong
La masia de Can Campllong
© C.I.C.-Moià
Masia
Masia (i antic terme) del municipi de Castellar del Riu (Berguedà) situada a migjorn del massís dels rasos de Peguera, al pla de Campllong
que s’estén dos km d’est a oest, des del coll de la creu de Campllong
(1.300 m alt.), partió d’aigües entre el riu Metge i l’aigua d’Ora.
Al centre del pla hi ha les soques de l’històric Pi de les Tres Branques
Campdeparets
Masia
Gran masia del municipi de la Quar (Berguedà) situada en un coll de l’acinglerada serra de Campdeparets
(1 075 m alt.), que separa les valls de Portella i d’Olvan.
la Calçada
Masia
Antic terme (actualment masia) del municipi de Veciana (Anoia), entre aquest poble i Montfalcó el Gros.
Cabrils
Masia
Masia del municipi de Talau (Conflent), situada a 872 m d’altitud, prop d’Orellà, dins de la vall de Cabrils
.
Una llegenda molt popular al Conflent fa el papa sant Lli fill d’aquesta masia
el Bolet
Masia
Antiga quadra i masia del municipi de Mediona (Alt Penedès), a 703 m d’altitud, al vessant septentrional de la serra de Font-rubí.
la Boella
Masia
Masia i antic terme (agregat al segle XIX al municipi de Reus, després al de la Canonja i, des del 1964, unit al de Tarragona, i des del 2010 al nou municipi de la Canonja) situats a l’esquerra de la carretera de Tarragona a Reus.
El 1150 fou donat a poblar per Guillem Bordet, príncep de Tarragona Els orígens de la Boella arrenquen del 1150, quan el príncep Robert feu donació del lloc a Hug i a la seva muller Eva perquè el repoblessin Dos segles més tard de la repoblació, essent propietat reial, fou traspassada a Robert Guinyet i administrada pel governador general del Camp de Tarragona El 8 de febrer de 1403 la comprà l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, juntament amb altres llocs i pobles del Camp, pel preu de 17000 florins i tot seguit la donà al seu nebot el cavaller Daniel de Leoç A partir del 1600 són senyors de la…