Resultats de la cerca
Es mostren 13070 resultats
l’Albereda
Masia
Masia del municipi de la Secuita (Tarragonès), a prop de la granja la Tallada, antigues possessions del monestir de Santes Creus.
mas d’Albaret
Masia
Masia del municipi de Toès (Conflent), situada a 1 358 m d’altitud, damunt la riba dreta de la Tet.
Era una possessió de Cuixà, esmentada ja a l’acta de fundació d’aquest monestir, del 879
Albardanera
Masia
Masia del terme municipal de Pedreguer (Marina Alta), situada prop de la carretera de València a Alacant.
A l’edat mitjana era un antic lloc del terme de Dénia
Aixàs
Masia
Masia de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), situada sota el pic d’Aós, vora el poble de Bixessarri.
Aigüespartides
Masia
Masia del municipi de Malla (Osona), dins l’antiga quadra de Miramberc, al fons de la plana de Vic, a la mateixa partió d’aigües del Ter i del Besòs.
torre de les Aigües
Masia
Masia del terme de Palou (municipi de Granollers, Vallès Oriental).
Tenia una capella capella de les Aigües dedicada a la Mare de Déu de les Neus la imatge, coneguda per la Mare de Déu de les Aigües , fou traslladada a la parròquia de Palou
Aiguaviva
Masia
Església
Antic priorat de Sant Nicolau d’Aiguaviva, esmentat ja el 1180, que actualment és una masia (mas de Sant Nicolau) del municipi de Pontellà (Rosselló).
Aiguanegra
Masia
Veïnat
Gran masia i veïnat del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), situats a la serra d’Aiguanegra
(597 m alt.).
Els volcans d’Aiguanegra, Claperols, Repàs i Repasset que es troben en aquesta serra són l’origen d’un corrent de lava que s’ajunta amb els que procedeixen del pla d’Olot i de Batet
Agullons
Masia
Masia del municipi de Montesquiu d’Albera (Rosselló), situada a la riba dreta del Tec.
És el lloc de l’antic santuari de la Mare de Déu d’Agullons
mas d’Aguirre
Masia
Antiga masia de Bétera (Camp de Túria), situada prop de la vila.
Josep Aguirre i Matiol , que en fou propietari, la convertí en un lloc de reunió dels escriptors de la Renaixença al País Valencià entre d’altres, hi feu estades Vicent Wenceslau Querol, que hi morí Fou anomenada la Caseta Blanca