Resultats de la cerca
Es mostren 13070 resultats
Falgars
Capella de l’Anunciació
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Caseria
Masia
Masia i caseria (950 m alt.) del municipi de Beuda (Garrotxa), dins la parròquia de Segueró, al vessant oriental de la muntanya de la Mare de Déu del Mont.
A tocar de la casa hi ha la capella de l’Anunciació
l’Eucària
Masia
Gran masia del municipi de Sant Martí de Tous (Anoia), a l’esquerra de la riera de Tous, aigua amunt del poble.
La capella és dedicada a sant Pere
l’Estany de Gallecs
Masia
Enclavament
Masia i enclavament (0,49 km2) del municipi de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), entre els de Mollet del Vallès (Vallès Oriental) i Palau-solità i Plegamans, vora el poble de Gallecs.
Estamariu
Masia
Masia del municipi de Ripoll (Ripollès).
Fou una important possessió del monestir el 885 el comte Guifré el Pelós li donà una part de l’antiga villa, i el comte i bisbe Miró en completà la donació
Estalella
Masia
Masia i antic lloc del municipi de Castellví de la Marca (Alt Penedès), al sud del terme, a l’esquerra del torrent de l’Estalella, afluent per l’esquerra del riu de Foix.
El 1255 el lloc, amb dues masies, fou donat per Pere d’Estalella al monestir de Santes Creus
les Esqueroses
Masia
Gran masia i antic terme del municipi de Prats de Mollò (Vallespir), a la vall de la Persigola.
l’Esquella
Hostal
Masia
Masia i antic hostal del terme de Peramola (Alt Urgell), a la dreta del Segre, aigua avall del congost dels Esplovins.
l’Espona de Saderra
Masia
Masia del municipi d’Orís (Osona), sitada en un meandre de la riba esquerra del Ter.
L’actual edifici és un notable casal del s XVIII el lloc és esmentat ja el 997 Al s XV una pubilla del casal de Saderra aportà el patrimoni als Espona La família es cognomenà, a partir de mitjan s XVIII, Esteve i aviat Barnola, nom de l’actual propietari
Espona
Masia
Masia i antic terme del municipi de Massoteres (Segarra), a l’est del poble; és esmentat ja el 1024.
Espaulella
Masia
Antiga masia del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), a l’antic terme de Curull i la Vola, situada al vessant esquerre de la vall de Salgueda (dita també vall d’Espaulella).
Depèn de la parròquia de Vidrà és esmentada ja al s XII