Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
la Mussarra
Masia
Antiga quadra i gran masia del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès), situada al sector oriental del terme, a l’esquerra del riu de Foix.
Pertangué al monestir de Santes Creus
mas de les Solanes
Masia
Masia del municipi de la Llacuna (Anoia), al S del terme, al vessant meridional de la serra de les Solanes (914 m alt.), que separa les valls de la Llacuna (Anoia) i del riu de Foix (terme de Pontons, a l’Alt Penedès).
Havia estat granja del monestir de Santes Creus
Ramonet
Masia
Masia (cal Ramonet) del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), al límit amb el de Querol, al peu del turó on s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Ramonet, esmentat el 1229 com a propietat de Ramon Alemany de Cervelló.
La seva vídua Gueraula el cedí al monestir de Santes Creus, del qual restà com a propietat
Estalella
Masia
Masia i antic lloc del municipi de Castellví de la Marca (Alt Penedès), al sud del terme, a l’esquerra del torrent de l’Estalella, afluent per l’esquerra del riu de Foix.
El 1255 el lloc, amb dues masies, fou donat per Pere d’Estalella al monestir de Santes Creus
la Tallada
Masia
Masia i antic terme del municipi de la Secuita (Tarragonès), al N del poble, prop de la caseria dels Masos de la Secuita.
El mas fou venut el 1232 per Pere de Tallada al monestir de Santes Creus l’any següent Guillem d’Aguiló cedí als monjos els drets que hi tenia com a senyor directe S'hi establiren ermitans
Ancosa
Masia
Masia situada a la serra d’Ancosa, dins el terme municipal de la Llacuna (Anoia).
Aquest lloc fou concedit, el 1153, pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als monjos cistercencs de Santa Maria de Valldaura per tal com les condicions d’aquest monestir proper a Barcelona no eren satisfactòries La manca d’aigua féu que els monjos no s’hi traslladessin definitivament i que no abandonessin Valldaura fins adquirir vora el Gaià el terreny on hagué de bastir-se el monestir de Santes Creus Ancosa es mantingué fins el 1835 com a granja d’aquest monestir
la Calvaria
Mas de la Calvaria (Calldetenes)
© C.I.C - Moià
Masia
Masia situada al NE del nucli de Calldetenes (Osona).
És un gran mas quadrat, amb una gran galeria a la façana de migdia i una capella dedicada a la Concepció És envoltat d’un gran parc tancat per un mur de pedra que toca a la carretera de Vic a Sant Julià Ja existia al segle XII Els seus hereus es fusionaren amb els hereus del Mas Albó de Castanyet de la Selva Tenen un escut compost d’un calvari o mont amb tres creus Aquest escut es troba en una clau de volta d’una capella lateral de Sant Martí de Riudeperes i en una porta del molí de la Calvaria, situat davant el mas, a l’altra banda de la carretera