Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Puig-oriol

Masia de Puig-Oriol a Lluçà (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Masia
Antiga vil·la rural i actual masia (ampliada i modificada al segle XVIII) que ha donat nom al poble i parròquia de Santa Eulàlia de Puig-oriol del municipi de Lluçà (Lluçanès), a ponent d’aquell nucli.
Esmentada ja el 905, fou donada pels senyors de Lluçà al monestir de Lluçà, que en feu centre d’una de les seves batllies n'eren batlles naturals els hereus del mas
mas Ral
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Malla (Osona), a la confluència del Gurri i del riu de Tona.
Esmentat ja el 1068, el 1201 fou venut pels senyors de Taradell al monestir de l’Estany es redimí el 1363 i continuà com a quadra autònoma fins que el 1840 fou annexada a Malla En procedeix la dinastia d’escultors Real o Ral
Castelltort
Masia
Antiga fortificació, actualment masia, del municipi de Calonge de Segarra (Anoia).
Del llinatge dels seus senyors fou el mercader Berenguer de Castelltort, ciutadà de Barcelona, que el 1389 fundà l’hospital de Cervera dit Hospital de Castelltort el seu sepulcre, a l’església de Santa Maria de Cervera, és obra de Jordi de Déu i dels seus collaboradors
el Vilar
Masia
Fortalesa
Antic casal i fortalesa (actual masia) del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), al peu de la serra de Curull.
Els Vilar es refongueren amb la família Milany 1360 El 1373 adquirí el casal Roger de Malla, senyor també de Curull, i fou en endavant la residència dels senyors de Curull És un gran casal del s XV, amb retocs posteriors És conegut popularment pel castell de la Vinyeta
torre Tavernera

Al fons la torre Tavernera, a Vallromanes
© Fototeca.cat
Masia
Masia del municipi de Vallromanes (Vallès Oriental), a l’esquerra de la riera de Vallromanes, al peu del turó on s’alcen les restes del castell de Sant Miquel de Montornès
.
Era una antiga domus o masia fortificada que havia pertangut als senyors de Montornès, als Armengol i als Taverner, reconstruïda el 1718 pel seu propietari Oleguer d’Ardena, comte de Darnius A la façana hi ha rajoles amb els retrats i els escuts de les famílies que n'havien estat propietàries
Vilalba
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), al límit amb el de Cardedeu.
El lloc és citat ja el 986 al segle XII n'eren senyors els Vilalba L’actual edifici, de grans proporcions, és del segle XVII, però hom ha trobat vestigis d’època romànica i gòtica En canvi, no romanen restes de l’antiga església de Sant Vicenç, que al segle XI tenia ja el privilegi de poder-s’hi fer testaments sacramentals Fou adquirida pel monestir de Montserrat, que la posseí fins a la desamortització del segle XIX
Solanllong
Masia
Antiga masia del municipi de Gombrèn (Ripollès), de la parròquia de Sant Martí del Puigbò.
Els seus propietaris, els cavallers Solanllong, depenien dels senyors del castell de Mataplana, però a la vegada eren amos de la veïna quadra de Grats El 1376 Berenguera de Solanllong vengué la cavalleria de Solanllong a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i el lloc restà unit així a la baronia de Mataplana, del dit monestir Té a frec del mas la capella romànica de Santa Magdalena abans de Sant Esteve de Solanllong, d’on procedeix un frontal romànic avui en poder d’un colleccionista basc
la Boella
Masia
Masia i antic terme (agregat al segle XIX al municipi de Reus, després al de la Canonja i, des del 1964, unit al de Tarragona, i des del 2010 al nou municipi de la Canonja) situats a l’esquerra de la carretera de Tarragona a Reus.
El 1150 fou donat a poblar per Guillem Bordet, príncep de Tarragona Els orígens de la Boella arrenquen del 1150, quan el príncep Robert feu donació del lloc a Hug i a la seva muller Eva perquè el repoblessin Dos segles més tard de la repoblació, essent propietat reial, fou traspassada a Robert Guinyet i administrada pel governador general del Camp de Tarragona El 8 de febrer de 1403 la comprà l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, juntament amb altres llocs i pobles del Camp, pel preu de 17000 florins i tot seguit la donà al seu nebot el cavaller Daniel de Leoç A partir del 1600 són senyors de la…
Ca l’Arquer
Masia
Masia del municipi d’Arenys de Munt (Maresme).
Anomenada antigament Força de Goscons, es troba a l’inici del camí de Vallalta, al veïnat de Goscons, al tram mitjà de la vall de Goscons És de planta quadrada, teulada de quatre vessants i consta de dos pisos i golfes El portal és adovellat i al damunt hi ha una important finestra coronella La resta de finestres, moltes amb espitllera, són gòtiques d’arc conopial amb carasses i blasons a les mènsules Aquesta casa forta, fins al segle XVII, es componia d’un edifici central protegit per espitlleres i matacans i flanquejat per dues torres rodones, de les quals queden únicament els fonaments, ja…