Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
can Maçana
Masia
Antiga masia de la Guàrdia, que fou, als segles XVIII i XIX, possessió de Montserrat, situada dins el terme del Bruc (Anoia), al coll de can Maçana, a la carretera de Manresa al Bruc, a l’encreuament amb la que va al monestir per Santa Cecília.
Fou fortificada durant les guerres del segle XIX, a causa de la seva posició estratègica
Llentes
Masia
Masia del municipi de les Llosses (Ripollès), al N del terme, al vessant meridional del ras de Llentes, sector dels rasos de Tubau en contacte amb la serra de Sant Marc d’Estiula.
Donà nom, al s XIX, al terme i parròquia de Corrubí
Montconill
Masia
Masia del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages).
És format per un conjunt d’edificacions construïdes entre 1612 i el segle XIX
Barnils
Mas de Barnils (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C - Moià
Masia
Mas del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
Anomenat antigament mas Hortolà, és un gran casal amb esgrafiats, renovat al principi del segle XIX, que té prop seu la capella de la
Cierco
Masia
Antiga quadra i masia del municipi de Vilaller (Alta Ribagorça) a la vall de Barravés, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.
Dins el seu terme hi ha les mines de Cierco , de plom, explotades la població minera viu a Vilaller Al s XIX formà un municipi amb l’Artiga
Balsareny de Segarra
Masia
Masia i antiga quadra del terme municipal de Veciana (Anoia), al límit entre l’altiplà de Calaf i la ribera del Sió (Segarra).
Inclosa inicialment dins la província de Lleida, fou agregada a mitjan s XIX al municipi de Durban, de la de Barcelona Depèn de la parròquia de Vilamajor dels Prats
Golonor
Masia
Masia i antiga quadra del municipi dels Plans de Sió (Segarra), a l’esquerra del Sió, aigua amunt de Sisteró.
El mas, del segle XIX, té una església dedicada a Sant Salvador, dependent de Pelagalls En època medieval el topònim Golonor designava un antic castell, ben documentat des del segle XI
Palamós
Aspecte de les ruïnes de l'església de Sant Joan de Palamós
© Patrimonifunerari.cat
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), situat a la ribera de Cervera, al peu de la serra de Montlleó.
Al s XIX formà un municipi amb el poble de la Rabassa, de la parròquia del qual depenia la seva església de Sant Joan Pertanyia a la jurisdicció del marquès de Benavent
l’Abellar de Baix
Masia
Masia del municipi de Sallent (Bages).
A la masia hi tingué origen, a mitjan segle XIX, una obra benèfica important la Fundació Cots o Casa de Caritat de Manresa, iniciada per Francesc Cots i Argullol, hereu de la masia susdita
la Pobleta de Portaceli
Masia
Masia i antic llogaret del municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria), al vessant meridional de la serra de Portaceli, construït a la fi del s XIV per l’orde del Cister.
Havia estat possessió de la cartoixa de Portaceli Es despoblà a la fi del s XV i en restà només el castell de la Pobleta , transformat al s XIX en una explotació agrícola privada