Resultats de la cerca
Es mostren 5761 resultats
ribera de Sallente
Ribera
Afluent de capçalera de la Noguera de Cardós, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), que davalla del coll de Sallente (2 485 m), a la línia de crestes que separa les valls de Cardós i Ferrera.
ribera Salada
Ribera
Riu dels Prepirineus, afluent, per l’esquerra, del Segre.
Neix al vessant meridional de la Tossa de Cambrils a l’extrem occidental de la serra d’Odèn, dins el municipi d’Odèn Solsonès, de diverses fonts que sorgeixen dels terrenys triàsics fortament salinitzats de Cambrils, aprofitats tradicionalment per a l’obtenció de sal Prop de Montpolt, al límit amb el municipi de Lladurs, rep, per l’esquerra, la important ribera de Canalda, que davalla de la serra del Port de Comte Segueix la direcció N-S fins que penetra dins el municipi de Castellar de la Ribera Després de passar per Ceuró, Ogern i Altés, s’uneix al seu collector a Bassella Alt Urgell
la Conreria
la Conreria
© Fototeca.cat
Cartoixa
Antiga granja de la cartoixa de Montalegre, al límit septentrional del terme de Tiana (Maresme), edificada damunt les restes d’un antic monestir de monges agustines fundat durant la primera meitat del s XIII i traslladat el 1362 a Barcelona.
L’edifici fou adquirit per la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del CampEl 1399 s’hi establí una comunitat de preveres ermitans el 1408 fou adquirida per l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, i el 1415, per la cartoixa de Vallparadís de Terrassa, on s’establiren els cartoixans fins a l’acabament de la construcció de la propera cartoixa de Montalegre 1448, de la qual restà com a dependència fins a la desamortització Al s XIX es convertí en hotel-restaurant, després del 1942 de fet des del 1940 passa a ésser seminari menor de la diòcesi de Barcelona, i actualment funciona com a internat…
la Concepció
Cartoixa
Cartoixa d’Aragó, a la província de Terol, entre Alcanyís i Castellserà, fundada el 1634 i poblada per cartoixans d’Aula Dei fins el 1835.
gem-
Química
Prefix emprat per a indicar dos grups funcionals sobre el mateix àtom de carboni.
viu | viva
Química
Dit dels colors intensos i purs, amb poca barreja de blanc o de negre.
zeolita
Química
Denominació genèrica de diversos aluminosilicats, tant naturals com sintètics, d’estructura tridimensional, la part aniònica dels quals pot ésser representada per la fórmula [(Al, Si)O2] n
.
Presenten, com a característica més important, xarxes obertes que determinen l’existència de cavitats en el si de l’estructura, la qual cosa permet el seu ús com a bescanviadors d’ions i, fonamentalment, com a adsorbents selectius d’una gran efectivitat Actualment hom coneix un gran nombre de zeolites sintètiques, les quals responen a fórmules del tipus M n x / n AlO 2 x SiO 2 y z H 2 O i constitueix un grup de materials d’una gran importància ecònomica Una de les més emprades és la fórmula Na 1 2 AlO 2 1 2 SiO 2 1 2 27 H 2 O que hom obté per cristallització d’un gel d’aluminosilicat…
tornassol
Química
Pólvores blaves, solubles en aigua, que hom obté per tractament amb amocíac de diversos líquens de la família de les roccel·làcies i de les lecanoràcies, i posterior fermentació.
El tornassol té la propietat d’adquirir una coloració vermella en pH àcid, fet pel qual és emprat com a indicador àcid-base amb un interval de viratge que va de pH 4,5 a 8,3 Hom sol emprar-lo tant en solució aquosa tintura de tornassol com impregnant un paper reactiu paper de tornassol
àcid p-toluensulfònic
Química
Cristalls incolors hidroscòpics, solubles en aigua, alcohol i èter, que es fonen a 105°C.
Hom l’obté per tractament del toluè amb àcid clorosulfònic, a baixa temperatura, i és emprat en la preparació de colorants i en síntesi orgànica, especialment com a catalitzador àcid
diisocianat de 2,4-tolilè
Química
Diisocianat aromàtic, una de les primeres matèries més importants en la fabricació de poliuretans.
És un líquid incolor, d’olor penetrant, miscible amb els solvents orgànics no hidroxilats, que reacciona amb l’aigua alliberant diòxid de carboni, i que bull a 251°C i es congela a 22°C Hom l’obté per tractament del 2,4-dinaminotoluè amb fosgen, i és emprat en la preparació d’escumes, elastòmers i resines de poliuretà i com a agent d’entrecreuament en la indústria de les fibres tèxtils Malgrat ésser poc corrosiu, és altamnent irritant i produeix cremades
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina