Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
titanil
Química
Denominació a abandonar per a l’agrupament atòmic TiO2 +, present en l’estequiometria d’alguns composts però que no gaudeix de l’estructura d’oxocatió.
Els composts on existeix aquest agrupament han d’ésser anomenats oxisals sal
polisiloxà
reductona
Química
Cadascun dels composts orgànics caracteritzats per la presència en llur estructura de l’agrupament
l’exemple més característic dels quals és l’àcid ascòrbic.
El terme més simple de la família és el 3-hidroxi-2-oxopropanal, anomenat sovint reductona
zirconil
Química
Denominació a abandonar per a l’agrupament atòmic ZrO2 +, present en l’estequiometria d’alguns composts, però que no gaudeix de l’estructura d’oxocatió.
Els composts que el contenen han d’ésser anomenats sals dobles sal
llapó
Protistologia
Agrupament d’algues microscòpiques incrustants, a vegades amb molses i líquens, que formen capes verdes i viscoses sobre superfícies (teules, rajoles, etc) exposades a la humitat o sobre objectes submergits a l’aigua.
anàlisi química
Camps d’utilitat dels mètodes principals d’anàlisi química quantitativa
© Fototeca.cat
Química
Branca de la química que inclou les tècniques i els mètodes necessaris per a obtenir coneixement de la composició, identitat, puresa i constitució de la matèria, en funció de la classe (anàlisi qualitativa), de la quantitat (anàlisi quantitativa) i de la forma d’agrupament d’àtoms i molècules.
Hom tendeix a reservar el nom d’ anàlisi química a l’art de realitzar pràcticament els mètodes i les tècniques, mentre que el nom de química analítica és donat a la branca de la ciència que estudia llurs fonaments teòrics Si els components a reconèixer i a determinar són els elements químics constitutius de la mostra de matèria en estudi, l’anàlisi és anomenada elemental si són les funcions químiques, funcional si són les substàncies químiques, immediata Segons les dimensions de la mostra analitzada hom classifica els mètodes en els de macroanàlisi , de semimicroanàlisi , de…
cautxú
Recollida de làtex per sagnia de l’hevea
© Fototeca.cat
Química
Elastòmer extret del làtex de diverses plantes (arbres, lianes o herbes) generalment pròpies de la zona intertropical, de les quals l’única que té importància industrial és l’hevea (Hevea brasiliensis).
El làtex és constituït per una suspensió colloidal de cautxú en medi aquós, amb partícules a la ratlla de 05μm que coagula en medi àcid El cautxú és un polímer de l’isoprè o 2-metilbutadiè, amb llargues molècules filiformes, constituïdes per l’agrupament en posició cis de 3000 a 4000 grups isoprè, d’un pes molecular mitjà a la ratlla de 200000 a 300000 Presenta les reaccions d’addició pròpies dels dobles enllaços La molècula es trenca per oxidació bo i iniciant un procés de degradació el primer resultat del qual és un augment de plasticitat, que és total quan ha fixat l’1% d’…