Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Friedrich Wilhelm Sertürner
Química
Químic alemany.
El 1804 descobrí la morfina com a constituent principal de l’opi Estudià també les bases orgàniques les quals, segons provà, contenen nitrogen i els alcaloides El 1820 descobrí l’àcid sulfurós
Benjamin Jeremias Richter
Química
Químic alemany.
Estudià i determinà els pesos equivalents dels àcids i les bases que es combinen per a formar sals neutres i formulà la llei de les combinacions o dels equivalents Descobrí també l’indi
Hugo Josef Schiff
Química
Químic alemany.
Estudià a Göttingen i fou professor a Berna, Florència i Torí Treballà especialment en el camp de la química orgànica El 1864 descobrí els productes de condensació d’aldehids i amines, coneguts com a bases de Schiff
Wilhelm Ostwald
Química
Químic alemany, d’origen letó.
Estudià a la Universitat de Dorpat i fou professor a Riga 1881 i a Leipzig 1887 Amb les seves investigacions a Leipzig i amb la fundació de la revista Zeitschrift für physikalische Chemie 1887 posà les bases d’una nova ciència, la química física, a la qual aportà les seves teories sobre la dissociació electrolítica, el mecanisme dels indicadors, la cristallització, etc Establí 1888 la llei de dilució que porta el seu nom, estudià la catàlisi i desenvolupà una nova teoria del color Com a filòsof de la ciència, hom el recorda per la seva obra Vorlesungen über Naturphilosophie ‘Lliçons sobre…
Morten Peter Meldal
© Faculty of Science. University of Copenhagen
Química
Químic danès.
Es llicencià 1980 i es doctorà 1983 en enginyeria química a la Universitat Tècnica de Dinamarca DTU, on, el 1996 fou nomenat professor Des del 1998 fou també director del Centre de Química Combinatòria Orgànica en Fase Sòlida del laboratori Carlsberg A la Universitat de Copenhaguen, el 2004 se li atorgà una càtedra honorífica al Departament de Farmàcia i el 2011 fou nomenat professor de nanoquímica del Nano-Science Center El 2001 desenvolupà la reacció CuAAC cicloaddició azida-alquí catalitzada per coure, una de les pioneres que donaren les bases a l’anomenada química del clic També ha creat …
Karl Barry Sharpless
© The Scripps Research Institute
Química
Químic nord-americà.
Es doctorà en química a la Universitat de Standford És professor de química a l’Institut Scripps de Recerca de La Jolla En un treball parallel al de les hidrogenacions asimètriques de WS Knowles i R Noyori, desenvolupà uns catalitzadors quirals per a reaccions d’oxidació En la reacció s’utilitza com a catalitzador un compost quiral de titani IV que permet l’epoxidació d’alcohols allílics amb una estereoselectivitat excellent També ha desenvolupat un procés catalític per a dihidroxilacions asimètriques Els seus treballs posaren les bases, l’any 2000, de l’anomenada química del clic , amb la…
Gerhard Ertl
© F.Haber/Inst. Max-Planck-Gesellschaft
Química
Químic alemany.
Estudià a la Universitat Tècnica de Stuttgart 1955-57, a la Universitat de París 1958-59 i a la Universitat Ludwig Maximilians, a Munic, on obtingué el diploma de física 1961 i el doctorat 1965 Fou professor a l’Institut de Química Física de la Universitat Tècnica de Hanover 1968-73, del qual és director, professor convidat en diverses universitats nord-americanes i director del departament de química física de l’Institut Fritz-Haber de l’empresa Max Planck de Berlín 1986-2004, on és professor emèrit Les seves investigacions, iniciades a la dècada de 1960, establiren les bases teòriques de la…
Antoine Laurent Lavoisier
Química
Químic francès.
Membre d’una família benestant, estudià dret per seguir una tradició familiar, però la seva vocació científica es manifestà aviat amb un treball premiat per l’Académie des Sciences El seu Traité élémentaire de chimie 1789, obra fonamental, desenvolupa la teoria correcta de la combustió combinació de l’oxigen amb altres substàncies, bandeja la vella idea del flogist i fa néixer la química moderna, sota el principi de la conservació de la matèria Poc temps abans, perfeccionant experiments de Cavendish i de Priestley, havia obtingut l’"aire inflamable” i l’"aire vital” que ell anomenà hidrogen i…