Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
oxiclorur d’antimoni
Química
Pólvores blanques, insolubles en aigua, solubles en àcids, que es descomponen a 170 °C. Es formen per hidròlisi en aigua freda del triclorur d’antimoni.
Foren emprades en medicina amb el nom de pólvores d'algarot
fluorurs d’antimoni
Química
Composts de fluor i antimoni.
Tant el trifluorur SbF 3 sòlid que es fon a 292 °C com el pentafluorur SbF 5 i el diclorotrifluorur SbCl 2 F 3 líquids són emprats com a catalitzadors en la fluoració de composts orgànics El trifluorur és emprat, a més, en tintura en forma de sals dobles i en la fabricació de terrissa i porcellana
elèctrode d’antimoni
Química
Elèctrode per a mesures de pH de no gaire precisió, constituït simplement per una barreta d’antimoni que, recoberta espontàniament d’òxid, funciona com un elèctrode d’òxid Sb/Sb2O3
.
El potencial no és el teòric, però, per calibratge amb un elèctrode d’hidrogen, hom pot realitzar mesures satisfactòries, sobretot entre els pH 2,2 i 7,8 i en medi no reductor L’elèctrode d’antimoni ha perdut tot interès pràctic per a les mesures de pH a causa de la generalització i perfeccionament dels aparells que permeten la utilització de l’elèctrode de vidre, però és emprat per a potenciometries en solvents no aquosos
antimoni negre
Química
Forma al·lotròpica de l’antimoni obtinguda en refredar el vapor de l’element o en oxidar SbH 3
a temperatura ordinària.
És inestable respecte a l’antimoni gris
antimoni groc
Química
Forma al·lotròpica inestable de l’antimoni, obtinguda oxidant a l’aire, a -90°C, l’hidrur SbH 3
.
A la llum es transforma en antimoni negre És dubtós si és un veritable allòtrop, puix que totes les mostres preparades contenen hidrogen
antimoni explosiu
Química
Probable forma al·lotròpica de l’antimoni, obtinguda per electròlisi de solucions clorhídriques del seu triclorur.
En deposar-se al càtode, forma una solució sòlida amb triclorur, la qual és descomposta explosivament per fregament o escalfament, i dóna antimoni gris i fums de triclorur
antimoni
Química
Element fonamentalment metàl·lic, pertanyent al grup V de la taula periòdica, de color blanc d’argent quan és pur, poc dur (3 Mohs) i polvoritzable, de valències 3 i 5.
Alguns dels seus composts són coneguts des de l’antiguitat, però el primer text sobre l’obtenció de l’element sembla que és el llibre Triumph-Wagen des Antimonii ‘El carro triomfal de l’antimoni’, publicat amb el pseudònim de Basili Valentí, probablement al segle XVII Hom atribueix a l’antimoni estats allotròpics d’identitat dubtosa antimoni explosiu , antimoni groc, antimoni negre en tot cas, l’única forma estable és la “metàllica”, dita també antimoni gris L’antimoni natural és una mescla de només dos isòtops, 1 2 1 Sb 57,25% i 1 2 3 Sb 42,75%, però uns 23 isòtops radioactius han estat…
pintura antiincrustant
Química
Pintura emprada com a capa d’acabat per al buc dels vaixells (de fusta o de ferro), per sota de la línia de flotació.
Les pintures antiincrustants tenen per objecte evitar la proliferació de vegetals algues i d’animals bàlans i nombroses espècies de celenterats, equinoderms, anèllids, artròpodes i molluscs que s’adhereixen i s’incrusten al buc, el deterioren i alenteixen notablement la marxa de la nau Per assolir llur objectiu les pintures antiincrustants són preparades amb lligants no totalment impermeables a l’aigua i contenen substàncies tòxiques que en dissoldre's lentament emmetzinen els éssers adherits al buc Els tòxics més universalment emprats i més actius són l’òxid mercúric, l’òxid cuprós i el verd…