Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
orto-
Química
Prefix que, anteposat al nom d’un derivat benzènic disubstituït, indica que els dos substituents estan units a àtoms de carboni veïns.
Es representa per o -
coeficient osmòtic
Física
Química
Coeficient introduït per Bjerrum, que inclou tots els factors que expressen la desviació del comportament d’una solució respecte del comportament ideal.
D’aquesta forma, per un component i d’una barreja, el potencial químic s’expressa per μ i =μ o i + g i RT ln x i on g i és el coeficient osmòtic i x i és la fracció molar del solut en la dissolució
orbital molecular
Representació tridimensional de dos orbitals (de nombres quàntics n=2,l = 1 (p) i m=1(a), i n =3,l = 2 (d) i m = 0 (b)) de l’àtom d’hidrogen en prèsencia de camp magnètic extern: assenyalen dos estats energètics de l’electró i la regió al voltant del nucli on és més probable de trobar l’electró en cadascun d’aquests dos estats (els valors de l i m determinen les dimensions, la forma i l’orentació de l’orbital): els caolors respresenten els signes + o - que pren la funció d’ona
© Fototeca.cat
Química
Cadascuna de les funcions d’ona, solució de l’equació de Schrödinger, associades a un electró que forma part d’una molècula.
Presenten les mateixes característiques matemàtiques que els orbitals atòmics Són de natura policèntrica i constitueixen en ells mateixos una interpretació de l’enllaç químic La descripció de l’estructura molecular mitjançant l’ús d’orbitals moleculars és coneguda com a teoria de l’enllaç dels orbitals moleculars , i consisteix a considerar inicialment la molècula com un conjunt de nuclis amb ordenació pròpia, determinar els diversos orbitals de nuclis i omplir els orbitals multicèntrics així obtinguts amb els electrons de la molècula, mitjançant un procediment anàleg al seguit per a establir…
tiomalat de sodi i or
Química
Pólvores grogues, sensibles a la llum i molt solubles en l’aigua.
Hom l’obté per reacció del tiomalat de sodi amb un halur d’or És emprat en medicina
olor
Biologia
Química
Partícules emanades d’un cos que afecten agradablement l’olfacte (per oposició a pudor).
oli lubrificant
Química
Oleïcultura
Cadascun dels olis minerals refinats emprats per a lubrificar superfícies mòbils.
Generalment porten additius que els confereixen consistència detergent oli detergent i de regulació de viscositat
sensibilitat
Química
Quantitat mínima de substància que dóna resultat positiu en una reacció d’identificació.
En aquest sentit, la sensibilitat pot ésser expressada tant en termes de concentració com en termes de quantitat En l’actualitat, i gràcies al desenvolupament d’una gran varietat de reactius orgànics i organometàllics, hom disposa de reaccions d’extrema sensibilitat per a una gran majoria d’ions inorgànics, així com de grups funcionals orgànics
òxid nitrós
Química
Gas de punt d’ebullició -88,5°C i punt de fusió -90,9°C, anomenat també monòxid de dinitrogen.
Tant al laboratori com a la indústria és obtingut per descomposició tèrmica del nitrat amònic, que hom obté per descomposició tèrmica del nitrat d’amoni, segons la reacció És utilitzat com a anestèsic i analgèsic
anhídrid nitrós
Química
Gas de color bru, que a baixa temperatura es condensa donant un líquid blau.
Bull a 3,5°C En estat líquid o sòlid es comporta com una espècie química definida en estat gasós té les característiques d’una mescla equimolecular de NO + NO 2 vapors nitrosos Hom l’obté per combinació de diòxid de nitrogen i d’òxid nítric, segons la reacció
àcid nitrós
Química
Oxiàcid del nitrogen format per l’acció d’àcids forts sobre nitrits inorgànics.
Només és notable en solucions fredes i molt diluïdes Es descompon segons la reacció 3HNO 2 →HNO 3 + 2NO + H 2 O A causa de la seva inestabilitat, és utilitzat i preparat in situ , per acidificació d’una solució aquosa d’un nitrit, segons la reacció És emprat per a la preparació de colorants azoics