Resultats de la cerca

Presenten, com a característica més important, xarxes obertes que determinen l’existència de cavitats en el si de l’estructura, la qual cosa permet el seu ús com a bescanviadors d’ions i, fonamentalment, com a adsorbents selectius d’una gran efectivitat Actualment hom coneix un gran nombre de zeolites sintètiques, les quals responen a fórmules del tipus M n x / n AlO 2 x SiO 2 y z H 2 O i constitueix un grup de materials d’una gran importància ecònomica Una de les més emprades és la fórmula Na 1 2 AlO 2 1 2 SiO 2 1 2 27 H 2 O que hom obté per cristallització d’un gel d’aluminosilicat…

El tornassol té la propietat d’adquirir una coloració vermella en pH àcid, fet pel qual és emprat com a indicador àcid-base amb un interval de viratge que va de pH 4,5 a 8,3 Hom sol emprar-lo tant en solució aquosa tintura de tornassol com impregnant un paper reactiu paper de tornassol

Hom l’obté per tractament del toluè amb àcid clorosulfònic, a baixa temperatura, i és emprat en la preparació de colorants i en síntesi orgànica, especialment com a catalitzador àcid

És un líquid incolor, d’olor penetrant, miscible amb els solvents orgànics no hidroxilats, que reacciona amb l’aigua alliberant diòxid de carboni, i que bull a 251°C i es congela a 22°C Hom l’obté per tractament del 2,4-dinaminotoluè amb fosgen, i és emprat en la preparació d’escumes, elastòmers i resines de poliuretà i com a agent d’entrecreuament en la indústria de les fibres tèxtils Malgrat ésser poc corrosiu, és altamnent irritant i produeix cremades

Origen i propietats És un dels metalls de la família dels actínids i és l’element més pesant d’ocurrència natural Tot i haver estat emprat en l’antiguitat per a la preparació de vidre groc, NH Klaproth el descobrí com a element, i l’identificà com a component de la pechblenda uraninita l’any 1789 La seva preparació en forma pura fou feta per Peligot, que l’obtingué per reducció del clorur UCl 3 amb potassi l’any 1841 Té l’interès històric d’ésser l’element en el qual Becquerel descobrí la radioactivitat natural, l’any 1896 L’urani és àmpliament difós a la natura, i constitueix un 5 x 10 -3…

És un sòlid cristallí, incolor, soluble en aigua i els solvents orgànics comuns, que es fon a 52°C Té una estructura plana, i presenta caràcter aromàtic i amfòter Experimenta reaccions de substitució amb reactius electròfils, i es transposa amb facilitat a àcid benzoic per escalfament amb àlcali

És un sòlid cristallí groc, soluble en èter i benzè i insoluble en aigua, que es fon a 82°C Hom l’obté per nitració exhaustiva del toluè amb mescla sulfonítrica És emprat, fonamentalment, com a explosiu i com a intermedi en la indústria de colorants, i hom el designa correntment amb les sigles TNT És un explosiu que pot ser manipulat sense perill, puix que explota per simpatia mitjançant un detonador Pot ésser fos i buidat i entra en la composició de moltes mescles explosives És conegut també amb el nom de trilita

Soluble en èter i alcohol i poc soluble en aigua, es fon a 180°C Hom l’obté per nitració del resorcinol i és emprat en la indústria d’explosius És conegut amb el nom d' àcid estífnic i, anàlogament a l’àcid pícric picrat, forma compost d’addició amb nombrosos hidrocarburs

Es presenta en forma de cristalls grocs, solubles en acetona i benzè i insolubles en aigua, que es fonen a 121°C És emprat com a explosiu, i hom el designa correntment amb les sigles TNB