Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
ftalocianina
Química
Compost descobert i estudiat per R.P.Linstead el 1933, de fórmula relacionada amb la de pigments naturals tan importants com la clorofil·la i l’hemoglobina.
ftalimida
Química
Amida de l’àcid ftàlic.
Hom l’obté industrialment saturant l’anhídrid ftàlic fos amb amoníac sec i calent a 170-200°C i a pressió La seva sal potàssica és emprada en la síntesi de Gabriel Saponificant la ftalimida s’obre l’anell i hom obté l’àcid ftalimídic
ftalida
Química
γ-lactona que hom obté per reducció de l’àcid ftàlic amb pols de Zn i àcid acètic.
La reacció es produeix a través de la formació de l’anhídrid per l’àcid acètic bullent, i el rendiment és del 82%
ftaleïna
Química
Cadascun dels composts resultants de la reacció de condensació de l’anhídrid ftàlic amb fenols.
Amb el pirogallol dóna una substància vermella, la galleïna Amb la resorcina dóna una substància groga, que en dissolució presenta una gran fluorescència del mateix color, la fluoresceïna La substància mare del grup és la fenolftaleïna, que hom obté en condensar l’anhídrid ftàlic amb fenol en presència de deshidratants és incolora, però en presència d’àlcalis es torna rosada Són emprats com a colorants i mesuradors de pH
ftalat
Química
Cadascuna de les sals o èsters de l’àcid ftàlic
.
Com que aquest és un àcid dibàsic, els ftalats poden ésser àcids o no, segons que només hagi reaccionat un dels grups carboxílics o que ho hagin fet tots dos Els èsters són obtinguts generalment a partir de l’anhídrid ftàlic per escalfament a reflux amb l’alcohol corresponent Hom els utilitza com a derivats analítics dels alcohols primaris i secundaris La formació del ftalat serveix també per a fer la determinació quantitativa d’un alcohol, fent-lo reaccionar amb anhídrid ftàlic i valorant l’excés de l’anhídrid no consumit amb sosa titulada
fructosa
Química
Cetohexosa que es dóna en estat lliure, juntament amb la glucosa i la sacarosa, en la fruita i la mel i combinada amb altres sucres en els oligosacàrids.
La fructosa natural és fortament levogira α D 2 0 D = -92° activitat òptica, fet que donà lloc al seu primer nom, levulosa La D- fructosa CH 2 OHCO CHOH 3 CH 2 OH fou sintetitzada per E Fischer el 1890 Hom fabrica la fructosa per hidròlisi àcida de la inulina , polisacàrid que es compon, quasi exclusivament, d’unitats de D- fructofuranosa, la qual és una forma cíclica de la fructosa A les cèllules dels músculs dels vertebrats la fructosa és degradada segons les vies metabòliques de la glucòlisi, gràcies a la seva fosforilació, a α-D-fructosa-6-fosfat catalitzada per l’enzim hexoquinasa Al…
freó
Química
Cadascun dels derivats halogenats (amb clor i fluor) del metà i l’età.
A causa de llur fàcil liquació han bandejat en les indústries frigorífiques, l’amoníac, el gas sulfurós i el clorur de metil Hom els empra també en astronàutica per a la regulació de la velocitat d’ejecció dels gasos en els coets de propergol
frangulina
Química
Glucòsid present en el gènere Rhamnus, d’on hom l’aïlla.
S'hidrolitza a ramnosa i emodina Aquesta darrera té una gran importància medicinal, puix que és el principi actiu de l’arrel del ruibarbre
franci
Química
Element pertanyent al grup I de la taula periòdica.
El nombre atòmic és 87 És el més pesant i el més actiu dels metalls alcalins, i el seu núclid estable, que hom suposa present en els minerals del cesi, de la pollucita i de la lepidolita, encara no ha estat descobert tanmateix, Perey descobrí 1939 el núclid radioactiu 223, que té un període de 21 min i emet radiacions β, en la sèrie de descomposició radioactiva de l’actini El nom de franci, proposat pel descobridor, designa, doncs, el núclid 223 hom també en coneix el núclid 221, que es forma en la sèrie del neptuni, i els núclids 212, 218, 219, 220 i 222, tots radioactius Atesa la seva curta…
fotosensibilitzador
Química
Nom genèric de les substàncies que catalitzen les reaccions fotoquímiques en presència de llum.
El clor, els vapors de mercuri i de cadmi i la clorofilla són fotosensibilitzadors