Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
metall
Química
Nom donat a un nombre d’elements, aproximadament uns 70, situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.
Tots aquests elements tenen en comú unes característiques determinades, que hom anomena característiques metàlliques, les quals representen un conjuntde propietats, com la malleabilitat, la brillantor, la conductivitat elèctrica i calòrica, etc, que es manifesten amb major o menor grau tant en les substàncies pures metalls purs com en les unions de diverses substàncies, és a dir els aliatges La densitat dels metalls és molt variable, entre 0,534 per al liti i 22,48 per a l’osmi, i el punt de fusió oscilla entre - 38,9°C per al mercuri i 3…
orbital molecular
Representació tridimensional de dos orbitals (de nombres quàntics n=2,l = 1 (p) i m=1(a), i n =3,l = 2 (d) i m = 0 (b)) de l’àtom d’hidrogen en prèsencia de camp magnètic extern: assenyalen dos estats energètics de l’electró i la regió al voltant del nucli on és més probable de trobar l’electró en cadascun d’aquests dos estats (els valors de l i m determinen les dimensions, la forma i l’orentació de l’orbital): els caolors respresenten els signes + o - que pren la funció d’ona
© Fototeca.cat
Química
Cadascuna de les funcions d’ona, solució de l’equació de Schrödinger, associades a un electró que forma part d’una molècula.
Presenten les mateixes característiques matemàtiques que els orbitals atòmics Són de natura policèntrica i constitueixen en ells mateixos una interpretació de l’enllaç químic La descripció de l’estructura molecular mitjançant l’ús d’orbitals moleculars és coneguda com a teoria de l’enllaç dels orbitals moleculars , i consisteix a considerar inicialment la molècula com un conjuntde nuclis amb ordenació pròpia, determinar els diversos orbitals de nuclis i omplir els orbitals multicèntrics així obtinguts…
punt crític
Química
En una substància material, conjunt de valors de pressió, volum específic i temperatura que presenta quan els volums específics de les fases gasosa i líquida coincideixen.
muntatge
Química
Tecnologia
Conjunt de diverses peces, adaptadors, components, etc, acoblats convenientment a fi d’obtenir un aparell, una instal·lació, etc, especialment per a fer proves en un laboratori.
electròlisi
Esquema dels fenòmens d’electròlisi
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Conjunt de fenòmens que s’esdevenen en el si d’una solució electrolítica o d’un electròlit fos en passar-hi un corrent elèctric de forma continuada.
Aquest terme fou creat en descobrir que el pas del corrent elèctric a través de determinades substàncies conductores solucions aquoses, sals foses permet de descompondre-les Les primeres experiències d’electròlisi foren fetes el 1800 per W Nicholson i A Carlisle en fer passar el corrent d’una pila de Volta per una solució d’aigua acidulada, amb obtenció d’hidrogen i oxigen H Davy, treballant sobre sals foses, obtingué el sodi i el potassi El 1833 M Faraday establí les lleis quantitatives de l’electròlisi que fixen les relacions existents…
blanqueig
Química
Indústria tèxtil
Conjunt de les operacions d’acabat, o cadascuna d’aquestes operacions, a què són sotmesos els tèxtils, filats o teixits, per tal d’eliminar-ne les impureses que els coloren.
En el blanqueig poden ésser considerades dues etapes l’una, prèvia, de descruatge o desgreixatge segons que les fibres siguin vegetals o animals, i l’altra, les operacions pròpiament de blanqueig, que consisteix a sotmetre els tèxtils a l’acció de blanquejants Per a eliminar la grogor que hi pot restar hom hi afegeix un colorant blau o un blanquejant òptic i, en aquest cas, el blanqueig és anomenat blanqueig òptic Antigament el blanqueig era efectuat estenent la matèria tèxtil damunt un prat d’herba, on era blanquejada per l’acció de l’ozó…
bescanviador iònic
Química
Substància insoluble en aigua, que conté ions làbils capaços d’esser bescanviats per uns altres ions de càrrega del mateix signe presents en una solució aquosa amb què aquella entra en contacte, sense que tingui lloc cap canvi físic major en la seva estructura.
Segons que els ions làbils siguin positius o negatius, els bescanviadors són catiònics o aniònics, respectivament Hom coneix de mitjan segle XIX ençà les propietats bescanviadores de determinades argiles des del començament del segle XX hom empra les zeolites i els silicats complexos, naturals o artificials, com a bescanviadors iònics per a corregir la duresa de les aigües Vers el 1940 foren introduïts els bescanviadors iònics inorgànics sintètics, de composicions diverses, constituïts per resines polimèriques, de primer del tipus fenolformaldehídiques, després del tipus del poliestirè, i d’…
espècie química
Química
Conjunt de cossos que, tot i tenir la mateixa composició química, es diferencien entre ells pel fet de presentar isomeria, associació, etc; així, un oligòmer i un polímer són dues espècies distintes.
hom pot considerar-hi també els distins estats en què es presenta una substància
grup funcional
Química
Qualsevol dels àtoms o grups d’àtoms que hi ha a totes les molècules orgàniques que pertanyen a una mateixa funció química i donen lloc al conjunt de propietats particulars que la caracteritzen.
El concepte de grup funcional és fonamental en la sistemàtica orgànica i té un gran paper en la nomenclatura, però no hi ha acord general sobre el seu abast Actualment hom sol considerar com a grups funcionals els substituents constituïts per un heteroàtom per exemple, Cl o un radical inorgànic per exemple, OH, o bé per un heteroàtom unit a un radical orgànic per exemple, CR quan l’enllaç amb el compost fonamental es fa per l’heteroàtom Hom també considera com a grups funcionals els grups —C ≡N i &139sbC=X en aquest darrer cas X pot ésser O, S, Se, Te i NH substituït o no, i…
octet electrònic
Química
Conjunt de vuit electrons que, d’acord amb la teoria de l’enllaç de G.N.Lewis, els àtoms tendeixen a completar mitjançant la formació d’enllaços covalents per a assolir l’estructura de gas noble.