Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
coadjuvant tecnològic
Alimentació
Química
Substància o matèria que no es consumeix com a ingredient alimentós per ella mateixa i que hom utilitza en l’elaboració de les primeres matèries, aliments o llurs ingredients.
Els coadjuvants tecnològics poden donar lloc a la presència no intencionada, però inevitable, de residus o derivats en el producte final
coadjuvant
Química
Agronomia
Substància útil en l’elaboració de plaguicides, mitjançant la modificació adient de les propietats físiques i químiques de les matèries actives.
Hom empra tensioactius, fluïdificants, estabilitzants, etc N'hi ha de tres tipus segons l’acció que desenvolupin amplificació de l’activitat biocida de la matèria activa, reducció per adherència de les pèrdues de producte pel rentatge i millora de la circulació del producte a través de les canonades de polvorització
clorofluorocarbur
Química
Compost format per clor, fluor i carboni.
N’hi ha amb composicions diferents Ha estat utilitzat en esprais, neveres, aparells d’aire condicionat i dissolvents, però el seu alliberament en grans quantitats a l’atmosfera l’ha convertit en el principal destructor de la capa d’ozó La llum ultraviolada incideix en el CFC alliberat i en trenca les molècules, alliberant àtoms de clor El clor reacciona amb l’ozó atmosfèric i provoca la seva conversió en molècules d’oxigen, O 2 L’àtom de clor es recupera al final de la reacció, és a dir, actua com a catalitzador La destrucció de l’ozó comporta que l’atmosfera no retingui la quantitat…
cihexatín
Química
Agronomia
Compost químic que actua com a acaricida per contacte.
És autoritzat en conreus llenyosos, flors i algunes plantes d’horta Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 30 dies Hom troba aquesta matèria activa es troba al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid autosuspendible o pols mullable i l’empresa que la comercialitza
cicle[18]carboni
Química
Anell format només per 18 àtoms de carboni, en el qual s’alternen enllaços senzills i triples.
Daniel Shechtman
Química
Químic israelià.
Graduat 1966, màster 1968 i doctor 1972 per l’Institut Technion de Haifa, féu recerca a l’Aerospace Research Laboratories de Wright Patterson Ohio, EUA, on estudià durant els tres anys següents la microstructura i les propietats dels alumínids de titani L’any 1975 s’incorporà al departament d’enginyeria de materials de Technion En 1981-83, durant una estada a la Johns Hopkins University, descobrí la fase icosaèdrica, que obrí el camp d’estudi dels quasicristalls Per aquesta descoberta fou guardonat amb el premi Nobel de química l’any 2011 És membre de l’Acadèmia de Ciències d’Israel 1996,…
Akira Suzuki

Akira Suzuki
© Hokkaido University
Química
Químic japonès.
Estudià a la Universitat de Hokkaidō, on es graduà el 1954 i es doctorà el 1959 Féu recerca postdoctoral a la Universitat de Purdue Indiana, EUA del 1963 al 1965, sota la direcció de Herbert Charles Brown Professor associat 1961-73 i titular 1973-94 a la Universitat de Hokkaidō, posteriorment ha estat professor a les universitats d’Okayama 1994-95 i Kurashiki 1995-2002 El 1979 donà a conèixer, conjuntament amb N Miyaura, la reacció que porta el seu nom reacció de Suzuki , o reacció de Suzuki-Miyaura , consistent en la síntesi de dos grups aril en presència d’un catalitzador de palladi…
Ei-Ichi Negishi

Ei-Ichi Negishi
© Purdue University
Química
Químic japonès.
Graduat el 1958 en química orgànica a la Universitat de Tòquio, treballà en la reacció i la síntesi de polímers en l’empresa privada 1960-66 i el 1963 es doctorà a la Universitat de Pennsilvània El 1966 s’incorporà a la Universitat de Purdue Indiana, on fou professor assistent de Herbert Charles Brown i treballà en organoborans Després d’uns quants anys a la Universitat de Syracuse Nova York, 1972-79, retornà a la Universitat de Purdue, on des del 1999 ocupà la càtedra HC Brown Pels seus treballs sobre reaccions amb dobles enllaços de carboni en presència de catalitzadors de palladi , l’any…
Richard F. Heck

Richard F. Heck
© University of Delaware
Química
Químic nord-americà.
Graduat 1952 i doctorat 1954 a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles, feu un postdoctorat a l’Escola Superior Tècnica Confederal ETH de Zuric, on fou deixeble de Vladimir Prelog En tornar als Estats Units 1956, treballà a l’empresa química Hercules fins el 1971, que s’incorporà a la Universitat de Delaware, on romangué fins a la jubilació 1989 La seva aportació principal és la síntesi coneguda com reacció de Heck també anomenada reacció de Mizoroki-Heck, en la qual un halur insaturat que reacciona amb un alquè en presència d’un catalitzador de palladi resulta en un alquè substitutori S’…