Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
agent tensioactiu

L’acció detergent d’un agent tensioactiu: formació de mícel·les i d’una pel·lícula que recobreix la taca (a dalt), dispersió del greix (al centre) i aparició de microgotes estabilitzades que formen una emulsió amb l’aigua (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que presenten, en ésser dissolts en aigua o en una dissolució aquosa, la propietat d’afectar, reduint-la, llur tensió superficial.
Anàlogament, els agents tensioactius disminueixen la tensió interficial dels sistemes líquids heterogenis Des d’un punt de vista quimicofísic, els agents tensioactius són molècules hidrocarbonades lineals, substituïdes per un grup polar, de tal manera que presenten una part hidrofòbica i una d’hidrofílica, la qual cosa constitueix el fonament de llur acció, mitjançant l’establiment d’una disposició ordenada que origina la formació de pellícules ordenades en les interfícies i de micelles iòniques en el si de les dissolucions detergent Els tipus de composts que presenten més generalment…
àcid tel·lurós
Química
Oxoàcid hipotètic del tel·luri, de fórmula H2TeO3, no conegut en estat lliure, del qual deriven formalment els tel·lurits.
tel·lurós | tel·lurosa
tel·lurur
Química
Anió Te2 -, que hom pot considerar formalment derivat del tel·lurur d’hidrogen per pèrdua d’ambdós àtoms d’hidrogen.
àcid tel·lúric
Química
Oxoàcid del tel·luri que, en estat sòlid, presenta l’estructura octaèdrica de Te(OH)6.
És un sòlid cristallí, soluble en aigua calenta i en els àlcalis, que es fon a 136°C Hom el pot preparar per oxidació del telluri o del diòxid TeO 2 amb peròxid d’hidrogen En dissolució, es comporta com un àcid dibàsic molt dèbil pK 1 =7 i presenta caràcter oxidant
tel·lúric | tel·lúrica
ressonància de spin electrònic
Química
Tècnica analítica, de fonament anàleg al de la ressonància magnètica nuclear, que pot ésser aplicada únicament a substàncies paramagnètiques, és a dir, amb electrons desaparellats.
Es basa en les variacions de les poblacions dels diversos nivells energètics deguts al moment magnètic electrònic, quan la substància, disposada en un camp magnètic d’intensitat constant, és sotmesa a una irradiació de freqüència apropiada radiofreqüència-microona La separació dels nivells energètics és relacionada amb el valor del camp magnètic aplicat H per l’expressió essent g el factor de Landé propi de cada electró desaparellat, h la constant de Planck i μ Β el magnetó de Bohr En el cas d’una molècula amb un sol electró lliure, l’espectre és constituït per una sola línia, generalment…
energia de ressonància
Química
Diferència entre l’energia de formació teòrica i l’energia de formació real d’un compost ressonant.