Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
cadmi
Química
Element metàl·lic situat entre el zinc i el mercuri en el grup II B de la taula periòdica, d’un color blavós que recorda l’argent, tou, molt dúctil i mal·leable.
Propietats del cadmi Fou descobert el 1817 per Friedrich Strohmeyer L’element natural és constituït per 10 núclids, amb nombre de massa entre 104 i 118 A causa de la seva reactivitat, no es troba natiu a l’escorça terrestre, on, amb un 0,000015%, ocupa el lloc 66 en ordre d’abundància Hom li coneix dues espècies mineralògiques pures, la greenockita sulfur, i l’otavita carbonat, ambdues sense importància comercial Hom troba tot el cadmi de què pot disposar la indústria impurificant les menes de zinc i algunes de plom zíncic o de coure La separació del cadmi durant el tractament d’aquests…
cadinè

β-cadinè
©
Química
Cadascun dels nous sesquiterpens bicíclics isòmers, de fórmula C 1 5
H 2 4
, que es troben distribuïts en el gàlban i en els olis essencials de cubeba, de càdec i d’altres plantes.
L’isòmer més important, denominat β-cadinè, ha estat aïllat de l’oli de càdec, i obtingut per síntesi a partir del bisabolè
cadaverina
Química
Diamina de cadena lineal, d’aspecte xaropós i fumant, que es fon a 9°C, soluble en els dissolvents orgànics.
És produïda en la putrefacció dels organismes com a producte final de la descomposició dels aminoàcids ornitina i lisina i, en general, de les albúmines Hom pot obtenir-la per descarboxilació de la lisina
cacodilat
Farmàcia
Química
Sal de l’àcid cacodílic.
Els cacodilats més emprats en farmàcia són el sòdic, el càlcic i el magnèsic Són unes pólvores blanques, amorfes o cristallines, de sabor desagradable i molt solubles en aigua Per llur poca toxicitat foren molt aplicats en les afeccions que requerien un tractament a base d’arsènic anèmia, neurastènia, malalties de la pell, etc
butiraldehid
Química
Líquid d’olor penetrant, inflamable, que se solidifica a -99°C i bull a 74,8°C.
Hom l’obté per deshidrogenació catalítica de l’alcohol n -butílic fet passar a través de l’òxid de coure calent, per hidrogenació del crotonaldehid o pel procés oxo a partir del propè És emprat en l’obtenció d’accelerants de vulcanització, resines sintètiques, dissolvents i plastificants