Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
àcid arsènic
Química
Àcid ortoarsènic, sòlid blanc deliqüescent, metzinós, que bull a 160°C i es fon a 35,5°C, soluble en aigua, alcohol, àlcalis i glicerina.
És obtingut per ebullició del triòxid d’arsènic amb àcid nítric concentrat i, un cop refredada, de la dissolució se separen cristalls de 2H 3 AsO 4 +H 2 O L’àcid arsènic té propietats oxidants es redueix a àcid arsenós per l’acció de l’àcid sulfurós És emprat en l’obtenció de matèries colorants orgàniques, i les seves sals, els arsenats, com a insecticides i en la fabricació de vidre
arsenat | arsenada
arsenamina
Química
Hidrur d’arsènic.
S'obté per acció de l’aigua sobre l’arsenur càlcic
àcid arsanílic
Àcid arsalínic
©
Química
Sòlid blanc cristal·lí que es fon a 232°C, metzinós, soluble en aigua calenta, alcohol i àcid acètic; insoluble en acetona, benzè, cloroform i èter.
Anomenat també àcid atoxílic En el mètode usual d’obtenció hom redueix l’àcid p -nitrofenilarsònic amb hidrogen naixent La seva sal sòdica s’anomena atoxil i és emprada en medicina
arsacetina
Química
Pólvores blanques cristal·lines, solubles en aigua, molt metzinoses.
Les seves sals s’empren en medicina com a antisifilític
aromaticitat
Química
Fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques, la composició ponderal de les quals indica insaturació —tals com el benzè
i els seus derivats—, posseeixen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques i en particular de les olefines (amb les quals, a jutjar per la composició ponderal, haurien d’assemblar-se).
Aquestes propietats són, essencialment una estabilitat termodinàmica elevada, que les calors de combustió i d’hidrogenació posen de manifest energia de ressonància característiques espectrals peculiars, molt distintes de les de les olefines en un camp magnètic, existència d’un corrent d’electrons en el cicle, detectable, per exemple, mitjançant la ressonància magnètica nuclear distàncies carboni-carboni intermèdies entre les d’un simple i d’un doble enllaç escassa reactivitat química per comparació amb les olefines i en particular gran predomini de les reaccions de substitució respecte a les…
aristoquina
Química
Pólvores amorfes de color blanc o rosat, solubles en alcohol o cloroform, que es fonen a 189°C.
S'empra en medicina
aristoloquina
Química
Alcaloide tòxic que hom extreu d’algunes aristolòquies, de cristalls de color marró, brillants, que es descomponen a l’entorn de 281°-286°C, solubles en alcohol, cloroform, èter i àlcalis.
Causa aturades cardíaques i respiratòries, i té ús medicinal
arilè
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació de dos hidrògens en un hidrocarbur aromàtic.
El grup —C 6 H 4 — és anomenat fenilè o-, m-, p- i en el cas dels hidrocarburs aromàtics monocíclics els arilens són anomenats com a fenilens substituïts En el cas dels hidrocarburs aromàtics policíclics condensats, quan els dos hidrògens provenen de dos carbonis cíclics, els arilens són anomenats afegint el sufix -è al nom del grup aril corresponent Quan, excepcionalment, provenen d’un mateix carboni alicíclic, el nom de l’arilè és obtingut afegint el sufix -idè al nom de l’aril corresponent