Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
reacció de Sommelet
Química
Reacció introduïda l’any 1913 que permet la síntesi d’aldehids aromàtics mitjançant la conversió d’un halogenur primari en una sal d’amoni i posterior hidròlisi àcida.
L’amina més generalment emprada és l’hexametilentetramina
síntesi de Gattermann
Química
Procés d’obtenció d’aldehids, fenols, fenols èters i altres composts heterocíclics per tractament de substrats aromàtics, amb HCN i HCl, en presència o no d’un catalitzador àcid.
La reacció és
resines fenòliques
Química
Polímers termoenduribles de color i consistència variables segons el mètode d’obtenció, coneguts també amb el nom genèric de fenoplast, que resulten de la condensació de composts fenòlics amb aldehids.
La primera resina fenòlica obtinguda, que fou també el primer plàstic sintètic, fou la baquelita, producte de la condensació del fenol amb el formaldehid Aquesta condensació pot tenir lloc en medi àcid, en el qual hom obté un polímer lineal i fàcilment fusible, o en medi bàsic En aquest darrer cas, segons el grau de substitució del fenol, hom obté el resol d’estructura lineal, amb els substituents en posició orto o para, el resitol polímer bidimensional, sòlid o la resita d’estructura reticulada, on les posicions orto i para són totalment utilitzades L’ús de derivats fenòlics del tipus del…
oxidació d’Oppenauer
Química
Reacció inversa a la reducció de Meerwein-Ponndorf-Verley, que permet l’oxidació, en condicions suaus i amb molt bon rendiment, d’alcohols primaris i secundaris a aldehids i cetones, respectivament.
Es basa en la transferència d’hidrur des d’un alcòxid, format in situ per reacció entre l’alcohol a oxidar i el tert -butòxid d’alumini, a una cetona, generalment la ciclohexanona, que actua com a acceptora d’hidrur i és present en gran excés en el medi de reacció
deshidrogenació
Química
Oxidació mitjançant la qual l’hidrogen és eliminat o substituït per un altre element, com és ara l’oxidació d’alcohols en aldehids i en àcids o la substitució de l’hidrogen per halògens.
Sempre cal la presència d’un acceptor d’hidrogen que es combini amb aquest element i es redueixi formació d’aigua o hidràcids La deshidrogenació és una operació molt corrent en química orgànica preparativa
reacció de Stephen
Química
Procediment sintètic, introduït l’any 1925, per a la preparació d’aldehids aromàtics i alifàtics mitjançant la reducció dels corresponents nitrils amb l’ió Sn2+ en medi clorhídric, i posterior hidròlisi de l’aldimina intermèdia.
Segueix amb l’esquema Transcorre generalment amb bons rendiments, però és afectada per la presència de substituents voluminosos pròxims al grup nitril
síntesi de Vilsmeier-Haack
Química
Síntesi d’aldehids aromàtics que hom porta a terme per tractament d’un compost aromàtic activat en l’anell amb l’addició de l’oxiclorur de fòsfor i la N,N-dimetil-formamida, seguit d’hidròlisi.
reducció de Clemmensen
Química
Reacció de reducció del grup carbonil CO dels aldehids i de les cetones a grup metilè CH2, per acció de l’amalgama de zinc en medi d’àcid clorhídric, segons la següent equació de reacció: .
reacció de Michael
Química
Reacció d’addició en la qual els composts amb grups metilens actius poden combinar-se amb composts carbonílics (aldehids, cetones, èsters) o nitrils α, β-insaturats i conduir a productes d’addició en el doble enllaç (addició conjugada)
.
Aquesta reacció, descoberta per LR Claisen i estudiada per A Michael, és àmpliament emprada per les seves aplicacions sintètiques, per tal com es tracta d’un dels procediments més convenients per a la formació de nous enllaços carboni-carboni
reactiu de Tollen
Química
Solució aquosa amoniacal de nitrat d’argent (AgNO3), emprada per a la identifació d’aldehids, basada en la capacitat reductora d’aquests composts sobre l’ió argent (I), el qual fet es posa de manifest per l’aparició d’un precipitat negre constituït pel metall en el seu estat lliure: .
Si la reacció és duta a terme en un tub d’assaig la superfície del qual sigui ben neta, hom pot aconseguir que el metall es dipositi en forma de partícules molt fines sobre la superfície del vidre, la qual cosa origina el que hom coneix com a mirall d’argent