Resultats de la cerca

Estudià medicina a Itàlia, descobrí el ferricianur de potassi, conegut com a sal de Gmelin , i introduí els temes èster i cetona en química orgànica Per les seves recerques sobre la química de la digestió, hom pot considerar-lo com el fundador de la fisiologia química

De formació autodidàctica, restà fidel a les teories alquímiques de Paracels, aleshores ja depassades Hom pot considerar la nombrosa bibliografia elaborada per Glauber Furni novi philosophici, Miraculum Mundi , etc com a pont entre l’antiga tradició alquímica i la nova teoria química que començava a fer-se camí Treballà en la formació de sals i descobrí la sal mirabile o sal de Glauber Na 2 SO 4 10H 2 O Mitjançant una acurada tècnica de laboratori obtingué nombroses substàncies amb un alt grau de puresa

Professor de la Universitat de Friburg, féu valuoses aportacions a la síntesi aromàtica d’aldehids i de cetones El 1897, juntament amb Koch, ideà un procediment de formilació anomenat de Gattermann-Koch i el 1907 una variant d’aquest, coneguda com a síntesi de Gattermann Redactà un manual de pràctiques de química que ha esdevingut clàssic en el seu gènere

Descobridor de la síntesi que porta el seu nom, treballà, a més, en la síntesi de composts cíclics nitrogenats, isoquinoleïnes i cetones alifàtiques i aromàtiques

Professor a la Universitat de Kyoto, compartí el premi Nobel de química del 1981 amb R Hoffmann , pels seus treballs d’aplicació de la mecànica quàntica a l’estudi dels orbitals fronterers en relació amb la reactivitat de les molècules

Fou professor de l’escola agronòmica de Wiesbaden 1845 Publicà texts sobre anàlisi quantitativa 1846 i qualitativa 1891 i fundà, a Brunsvic, el “Zeitschrift für analytische Chemie” ‘Revista de química analítica’ El seu sistema de separació de cations en grups per a llur anàlisi qualitativa és utilitzat encara actualment

Fou ajudant de Pelouze i professor a l’escola politècnica, i reemplaçà Gay-Lussac al museu d’història natural Publicà una enciclopèdia química de 43 volums i féu investigacions sobre els àcids estànnics i antimònics i sobre els antimoniats

Estudià la sintetització de diversos hidrocarburs i composts organometàllics Féu investigacions sobre la influència de la pressió atmosfèrica en la combustió Fou un dels iniciadors de l’estudi dels elements segons llurs valències i determinà la trivalència i la pentavalència del nitrogen

Treballà en el camp dels derivats arsenicals dels anestèsics, dels antipalúdics i dels vasodilatadors

Treballà com a professor a Tübingen, i el 1876 succeí Baeyer a la Universitat d’Estrasburg És conegut per les investigacions en el camp de la química orgànica descobrí la reacció del pinacol i de la pinacolona, estudià els àcids no saturats sintetitzant les lactones i el toluè, introduí la síntesi dels hidrocarburs reacció de Wurtz-Fittig i establí l’estructura de la piperina i la del naftalè Escriví una obra sobre química inorgànica i publicà diferents edicions de la química orgànica de Wöhler