Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
Leopold Gmelin
Química
Químic alemany, deixeble de F. Wöhler.
Estudià medicina a Itàlia, descobrí el ferricianur de potassi, conegut com a sal de Gmelin , i introduí els temes èster i cetona en química orgànica Per les seves recerques sobre la química de la digestió, hom pot considerar-lo com el fundador de la fisiologia química
Johann Rudolph Glauber
Química
Alquimista alemany.
De formació autodidàctica, restà fidel a les teories alquímiques de Paracels, aleshores ja depassades Hom pot considerar la nombrosa bibliografia elaborada per Glauber Furni novi philosophici, Miraculum Mundi , etc com a pont entre l’antiga tradició alquímica i la nova teoria química que començava a fer-se camí Treballà en la formació de sals i descobrí la sal mirabile o sal de Glauber Na 2 SO 4 10H 2 O Mitjançant una acurada tècnica de laboratori obtingué nombroses substàncies amb un alt grau de puresa
Ludwig Gattermann
Química
Químic alemany.
Professor de la Universitat de Friburg, féu valuoses aportacions a la síntesi aromàtica d’aldehids i de cetones El 1897, juntament amb Koch, ideà un procediment de formilació anomenat de Gattermann-Koch i el 1907 una variant d’aquest, coneguda com a síntesi de Gattermann Redactà un manual de pràctiques de química que ha esdevingut clàssic en el seu gènere
Siegmund Gabriel
Química
Químic alemany, deixeble d’A. Hofmann.
Descobridor de la síntesi que porta el seu nom, treballà, a més, en la síntesi de composts cíclics nitrogenats, isoquinoleïnes i cetones alifàtiques i aromàtiques
Kenichi Fukui
Física
Química
Químic-físic japonès.
Professor a la Universitat de Kyoto, compartí el premi Nobel de química del 1981 amb R Hoffmann , pels seus treballs d’aplicació de la mecànica quàntica a l’estudi dels orbitals fronterers en relació amb la reactivitat de les molècules
Karl Remigius Fresenius
Química
Químic alemany.
Fou professor de l’escola agronòmica de Wiesbaden 1845 Publicà texts sobre anàlisi quantitativa 1846 i qualitativa 1891 i fundà, a Brunsvic, el “Zeitschrift für analytische Chemie” ‘Revista de química analítica’ El seu sistema de separació de cations en grups per a llur anàlisi qualitativa és utilitzat encara actualment
Edmond Fremy
Química
Químic francès.
Fou ajudant de Pelouze i professor a l’escola politècnica, i reemplaçà Gay-Lussac al museu d’història natural Publicà una enciclopèdia química de 43 volums i féu investigacions sobre els àcids estànnics i antimònics i sobre els antimoniats
Edward Frankland
Química
Químic anglès.
Estudià la sintetització de diversos hidrocarburs i composts organometàllics Féu investigacions sobre la influència de la pressió atmosfèrica en la combustió Fou un dels iniciadors de l’estudi dels elements segons llurs valències i determinà la trivalència i la pentavalència del nitrogen
Ernest Fourneau
Química
Químic basc, deixeble d’E.Fischer i de Wilstaetter, fou cap del laboratori de química terapèutica de l’institut Pasteur i un dels capdavanters en la síntesi de medicaments.
Treballà en el camp dels derivats arsenicals dels anestèsics, dels antipalúdics i dels vasodilatadors
Rudolph Fittig
Química
Químic alemany, deixeble de Wöhler i de Limpricht a Göttingen.
Treballà com a professor a Tübingen, i el 1876 succeí Baeyer a la Universitat d’Estrasburg És conegut per les investigacions en el camp de la química orgànica descobrí la reacció del pinacol i de la pinacolona, estudià els àcids no saturats sintetitzant les lactones i el toluè, introduí la síntesi dels hidrocarburs reacció de Wurtz-Fittig i establí l’estructura de la piperina i la del naftalè Escriví una obra sobre química inorgànica i publicà diferents edicions de la química orgànica de Wöhler