Resultats de la cerca

Estudià a les universitats de Leipzig, Heidelberg, Zuric i Manchester Fou professor de química a la Technische Hochschule de Karlsruhe 1911 i a la de Munic 1917 El 1936 s’establí als EUA com a professor de la Universitat d’Ann Arbor Michigan Establí, simultània però independentment de F Soddy, les lleis del desplaçament radioactiu lleis de Soddy , identificà el protoactini 1913 i desenvolupà la teoria quàntica de l’estructura electrònica molecular És autor de nombrosos tractats i coeditor en diverses revistes científiques

Juntament amb Butlerov proposà una fórmula del naftalè, d’acord amb la teoria de FA Kekulé, i estudià qüestions d’estructura i de valència en els composts orgànics Descobrí l’àcid isobutíric, la isomeria de l’àcid cinàmic, la transposició pinacolínica i la síntesi de la tirosina Ideà el tipus de matràs que duu el seu nom, molt emprat actualment

Estudià física i química a la Universitat de Göttingen, on es doctorà el 1951 El 1958 s’incorporà a l’Institut Max Planck de física química a Göttingen, del qual fou nomenat director l’any 1964 El 1962 li fou atorgat el premi Otto Hahn, i el 1967, conjuntament amb RG Norrish i G Porter , el premi Nobel de química pels seus treballs sobre l’estudi dels mecanismes de reacció Treballà també en el camp de l’anàlisi d’enzims, teoria evolutiva i genètica de poblacions

Graduat 1948 i doctorat al MIT 1950, del 1951 al 1959 fou professor a la Universitat d’Illinois, i des del 1953 a la Universitat de Harvard Ha realitzat importants treballs de recerca en química orgànica teòrica i estructural, en síntesi orgànica i en estereoquímica S'ha destacat en la sistematització de la síntesi orgànica i ha estat distingit amb diversos premis científics, entre els quals cal destacar el premi Wolf de química 1986 i el premi Nobel 1990

Fou professor del Laboratori de Medicina Legal de Barcelona, director del Boletín de la Societat Farmacèutica Espanyola i membre de diverses entitats científiques, entre les quals l’Acadèmia de Medicina, l’Acadèmia de Ciències i Arts i l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques Entre els seus nombrosos escrits es destaquen els dedicats a l’estudi analític de diferents fonts d’aigües

Fou deixeble d’August Kekulé a la Universitat de Bonn Professor de química a Kiel i a Berlín, els seus treballs de recerca en el camp de la química orgànica abastaren la síntesi d’èsters cetònics aromàtics, de β-dicetones i la condensació i la transposició que porten el seu nom

Fou professor de química a la Universitat de Cornell i al Massachusetts Institute of Technology Treballà en la tècnica de determinacions calorimètriques a alta temperatura

Doctorat a Oxford, estudià l’estereoquímica dels esteroides i reeixí en la síntesi del colesterol també estudià la química dels composts heterocíclics i l’enzimologia i la biosíntesi d’esteroides Compartí el premi Nobel de química del 1975 amb V Prelog

Estudià a Berlín i a Munic Fou director de la BASF en 1868-89 descobrí molts colorants sintètics i l’àcid peroxomonosulfúric H 2 SO 5 , anomenat àcid de Caro

Baró de Bestracà i primer marquès de Monistrol d’Anoia, era fill de Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller Regidor de Barcelona 1796, fou secretari general 1789-1804 i vicepresident 1820-24 de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona Havia presentat memòries sobre la metallúrgia 1787, sobre el platí 1788, sobre l’art de fer el vidre 1792 i sobre l’acadèmic artista Joan González 1800