Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
síntesi pirròlica de Knorr
Esquema de la síntesi pirròlica de Knorr
Química
Reacció de formació de derivats pirròlics per condensació d’α-aminocetones, o isonitrosocetones capaces de reduir-se a α-aminocetones o a altres composts carbonílics que continguin grups α-metilènics reactius.
síntesi de Gabriel
Química
Mètode per a obtenir amines primàries en estat pur a partir de la hidròlisi de N-alquilftalimides, obtingudes a partir d’una ftalimida potàssica i d’halurs d’alquil, segons la reacció .
síntesi piridínica de Čičibabin
Química
Síntesi de derivats de la piridina per condensació de composts carbonílics amb amoníac o amines, en una autoclau:
.
La reacció és reversible i produeix diferents derivats de la piridina i diversos subproductes Fou donada a conèixer el 1906 pel químic rus Alexei Eugenivič Čičibabin 1871-1945
sal de Maddrell
Química
Metafosfat de sodi que es presenta en forma de llargues cadenes d’alt pes molecular.
Hom les obté per escalfament del metafosfat de sodi a 300°C És soluble en les solucions de sal de potassi
sal d’Alembroth
Química
Antiga denominació del clorur doble d’amoni i mercuri (II), (NH4) HgCl4 · H2O.
La gran solubilitat en aigua d’aquesta sal doble permet d’obtenir solucions amb concentracions de mercuri molt més elevades que les que pot donar el clorur mercúric tot sol
regles de Fajans
Química
Regles qualitatives donades per Fajans el 1923 que indiquen que, en un conjunt de substàncies químicament similars amb enllaç fonamentalment iònic, el caràcter covalent augmenta en els següents casos: amb la càrrega dels ions, quan el catió és petit i l’anió és gros i quan el catió té una configuració electrònica que no és la d’un gas noble.
Les regles de Fajans deriven de la consideració de la polaritzabilitat i del poder polaritzant dels ions, car el caràcter parcialment covalent de l’enllaç prové sobretot de la polarització de l’anió, que augmenta la densitat electrònica entre els nuclis
regla de Cram
Química
Regla que prediu el diastereòmer que es formarà en major quantitat en una reacció d’addició (reacció de Grignard, reducció amb hidrur metàl·lic, etc.) quan hom crea un centre asimètric adjacent a un altre de ja existent.
Fou enunciada 1952 per DJ Cram
reducció de Clemmensen
Química
Reacció de reducció del grup carbonil CO dels aldehids i de les cetones a grup metilè CH2, per acció de l’amalgama de zinc en medi d’àcid clorhídric, segons la següent equació de reacció: .
reducció de Bouveault i Blanc
Química
Reacció de producció d’alcohols per reducció d’èsters en bullir-los a reflux amb sodi i un alcohol, segons la següent equació de reacció:
.
reactiu de Grignard
Química
Cadascun dels halurs organomagnèsics del tipus R-Mg-X, on R pot ésser un radical alquílic o arílic, i X, un àtom de clor, de brom o de iode que hom obté mitjançant la reacció R-X+Mg →R-Mg-X.
No han pogut ésser aïllats en estat pur perquè es descomponen amb facilitat Es formen en el si d’èter, i són emprats en síntesi orgàniques