Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
Tomàs Balvey i Parés
Química
Químic i farmacèutic.
Descendent d’una llarga família d’apotecaris que tingueren farmàcia oberta a Cardedeu des del s XVII, fou catedràtic de matèria farmacèutica al collegi de farmàcia de Sant Victorià 1830-43 i a la facultat de ciències mèdiques 1843-45 de Barcelona el 1845 fou nomenat catedràtic de farmàcia quimicoinorgànica Era membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, en la qual llegí diverses memòries científiques La collecció de pots de la farmàcia Balvey de Cardedeu fou llegada pel darrer descendent, Tomàs Balvey i Bas Cardedeu 1865 — 1955, a la vila, juntament amb el museu, l’arxiu i…
Manuel Ballester i Boix

Manuel Ballester i Boix
© Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació
Química
Químic.
Fou professor de la Universitat de Barcelona 1946-78 i de la Universitat de Harvard, EUA 1949-51, i director de l’Institut de Química Orgànica Aplicada del CSIC 1971-85 Dirigí programes d’investigació als EUA i a l’Estat espanyol El 1982 li fou concedit el premi Príncipe de Asturias de la investigació científica i tecnològica, i el 1985, la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic Des del 1969 fou acadèmic corresponent de l'Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, i des del 1982, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona L’equip de treball que…
Antoine-Jérôme Balard
Química
Químic i farmacèutic occità.
Descobrí el brom el 1826 en aïllar-lo de l’aigua de mar, i demostrà que la substància descoberta era un element afí al clor i al iode Fou professor a Montpeller, a la Sorbona i al Collège de France
Leo Hendrik Baekeland

Leo Hendrik Baekeland
© Fototeca.cat
Química
Químic flamenc.
Emigrà als Estats Units, on començà investigant sobre materials fotogràfics Inventà el paper Velox En vendre's els drets de l’invent per una quantiosa suma establí un laboratori en el qual aconseguí de sintetitzar el primer plàstic conegut, la baquelita nom en honor d’ell, que estimulà en alt grau la química orgànica en un nou camp
Carl Auer von Welsbach
Química
Químic austríac.
Investigà les terres rares, i reeixí a descompondre el didimi, aïllat per Mosander i fins llavors considerat com un element, en els seus components neodimi i praseodimi El 1907, al mateix temps que el químic francès Urbain, demostrà que la substància fins aleshores anomenada iterbi era una mescla de luteci i d’iterbi El 1895 ideà, per a l’enllumenat de gas, la camiseta d’òxid de tori que porta el seu nom, i introduí el filament d’osmi i de tungstè en les bombetes
Victor Grignard
Química
Químic francès.
Féu els primers estudis a la seva ciutat nadiua i a Nancy, i després a Lió, on collaborà amb Philippe Barbier en l’estudi dels composts organomagnèsics i en la introducció del grup -CH 3 en substàncies orgàniques Ideà la reacció de síntesi que duu el seu nom El 1912 li fou atorgat el premi Nobel de química, juntament amb Paul Sabatier El seu Traité de chimie organique 1935, en 15 volums, recull els seus treballs
Thomas Graham
Química
Químic escocès.
Fou professor a Glasgow i a l’University College de Londres Arran dels seus estudis sobre l’absorció de gasos per líquids, determinà la llei de difusió que porta el seu nom Hom el pot considerar l’iniciador de la química colloidal, en fixar els conceptes de colloide, cristalloide i osmosi Un recull dels seus treballs es troba a Elements of Chemistry 1837
William Prout
Química
Químic anglès.
És conegut sobretot per la hipòtesi que formulà l’any 1815 i que duu el seu nom segons aquesta teoria el pes atòmic de qualsevol element químic és un múltiple exacte del pes atòmic de l’hidrogen, teoria que, bé que no és exacta, no és gaire allunyada de la realitat àtom
Joseph Louis Proust
Química
Químic francès.
Després d’haver dirigit la farmàcia de l’hospital de la Salpêtrière, passà a la península Ibèrica, contractat pel govern espanyol, i ensenyà química successivament a Bergara, Segòvia i Madrid Després d’una llarga polèmica amb Berthollet, aconseguí d’imposar al món científic la coneguda llei de Proust que preveu la combinació de les substàncies químiques segons proporcions sempre definides Fou un dels fundadors de l’anàlisi química
Carles Ferrer i Salat
Carles Ferrer i Salat
© AVUI/J. LOSADA
Economia
Química
Empresari, economista i enginyer químic.
Llicenciat en ciències químiques 1953, ciències econòmiques 1964 i Filosofia i Lletres 1965 Fou fundador i president dels laboratoris farmacèutics Ferrer Internacional 1953, amb filials a Alemanya, el Brasil i Bèlgica i posteriorment integrats en el Grup Ferrer, i del Banc d’Europa 1973 Fou campió d’Espanya de tennis 1953 i jugador de la Copa Davis 1953 i 1954 Tingué un paper destacat en organitzacions i organismes molt diversos, especialment del món empresarial i esportiu president fundador de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales 1977-84, membre de la Comissió Trilateral…