Resultats de la cerca

L’element natural és una barreja dels núclids 35 75,4% i 37 24,6% hom li coneix set isòtops artificials 32,33,34,36,38,39 i 40 és un gas diatòmic de color verd, d’on li ve el nom del grec χλωρόϚ, ‘groc verdós’ Johann Rudolph Glauber 1646 en descriví la preparació, i Joseph Priestley 1772 fou el primer a obtenir-ne d’anhidre pocs anys després 1774, Karl Wilhem Schelee l’obtingué per oxidació de l’àcid clorhídric L’escorça terrestre en conté un 0,2%, i l’aigua de les mars i dels oceans, una mitjana de 18,2 g/l d’ió clor, és a dir, 0,513 ions-gram/l, que corresponen a una proporció de 2,5% de…

Descobert l’any 1861 per Bunsen i Kirchhoff en l’anàlisi espectroscòpica de la lepidolita, el rubidi natural és constituït per una mescla de dos isòtops, amb nombres de massa 85 72,15% i 87 27,85% aquest darrer, radioactiu, presenta emissió β i gaudeix d’una vida mitjana de 5×10 11 anys En són coneguts, a més, quinze radioisòtops artificials El rubidi és un element relativament abundant, generalment associat amb liti lepidolita, potassi carnallita o cesi, però no hi ha cap mineral que el contingui en proporció superior a l’1,5% Hom el recupera comercialment dels subproductes de la separació…

Té una estructura electrònica Ar 3d 1 °4s 2 4p 2 , un nombre de valència +2, +4 i -4, es fon a 937,4°C i bull a 2 830°C Fou aïllat el 1886 per CA Winkler Té un aspecte d’un gris metàllic, és dur i fràgil i cristallitza en el sistema cúbic Hom l’aïlla de la seva mena, l’argirodita És molt estable a la temperatura ambient, resisteix bé l’acció dels àcids i de les bases, i l’àcid sulfúric a 100°C el dissol a poc a poc Les seves propietats elèctriques permeten de classificar-lo com a semiconductor És molt emprat en la fabricació de díodes, de transistors i d’altres dispositius electrònics…

De pes atòmic 88,905 i nombre atòmic 39, és d’un color blanc d’argent, s’inflama a l’aire per dessota de 400°C i dona l’òxid Y 2 O 3 Es fon a 1 523°C i bull a 3 337° Té una densitat de 4,457 g/cm 3 a 25°C, i és paramagnètic i trivalent Fou descobert el 1794 per J Gadolin, i el 1843 G Mosander l’obtingué en forma pura Hom n’ha obtingut 27 isòtops radioactius, amb nombres de massa que van del 82 al 97 És tres vegades més abundant que el ceri n’hi ha a la gadolinita, a la monazita 3% i a la samarskita, i és relativament abundant a les roques lunars Actualment és aïllat mitjançant resines…

Fou obtingut per A Ghiorso i el seu equip el 1955, bombardejant l’einsteini amb helions, segons l’equació 2 5 3 9 9 Es + α → 2 6 1 0 1 Md + 1 0 n També ha estat aïllat a partir del fermi per cromatografia sobre resina Dowex-1 Hom admet que el mendelevi participa de les propietats dels seus veïns en la taula periòdica, és a dir, del fermi, de l’einsteini i del seu homòleg inferior, el tuli, que pertany al grup dels lantànids

És el setè per ordre d’abundància dels elements presents a l’escorça terrestre, i en constitueix un 2,4% en pes El potassi natural és una mescla de tres isòtops, amb masses 39 93,1%, 40 0,00118% i 41 6,90%, i l’isòtop 40 K és radioactiu amb una vida mitjana de 1,4 x 10 9 anys En són també coneguts sis isòtops artificials radioactius, el més important dels quals és el 4 2 K, amb una vida mitjana de 12,4 hores, que és emprat com a traçador en experiments biològics El potassi és molt difós a la natura, i es troba en forma de mescles de sals silvinita , carnallita , polihalita localitzades en…

Fou descobert l’any 1898 per P Curie i M Curie, que l’identificaren com a principal causant de la radioactivitat de la uraninita, i fou aïllat pur per M Curie mitjançant electròlisi de solucions de clorur de radi RaCl 2 l’any 1911 És un element rar que es troba en equilibri radioactiu en els minerals d’urani, en proporció de 300 mg per tona d’urani, provinent de la desintegració radioactiva del 2 3 8 U El seu isòtop més important és el 2 2 6 Ra, amb una vida mitjana de 1 620 anys, i en són també coneguts 13 isòtops més, amb masses que van de 213 a 230 i que gaudeixen de vides mitjanes molt…

En són coneguts quinze isòtops, dels quals únicament dos 231 Pa i 234 Pa són naturals El 2 3 1 Pa té una vida mitjana de 3,25 X 10 4  anys, és el precursor de l’actini en la sèrie 4n+3 i és el més important des del punt de vista químic El primer isòtop conegut fou el 2 34 Pa Fajans i Göhring, 1913, i el 2 3 1 Pa fou aïllat de la pechblenda l’any 1918 per Hahn-Meitner i Soddy-Crauston independentment El 2 3 1 Pa es troba en els minerals d’urani en equilibri radioactiu, i n’hi ha 340 mg per tona d’urani Pot ésser també obtingut per bombardeig amb neutrons del 2 30 Th Hom l’obté industrialment…

El producte natural és format per cinc isòtops estables 58, 60, 61, 62 i 64 Hom n’ha pogut obtenir set isòtops radioactius Té una tonalitat d’un color blanc grisenc, i és malleable, però és fràgil quan conté petites quantitats de sofre El metall fou aïllat el 1751 per AF Cronstedt, a partir de la niquelina NiAs La seva abundància a l’escorça terrestre és d’un 0,018% Es troba en l’estat natiu en els meteorits, on forma aliatges amb el ferro a les roques lunars portades per l’Apollo-11, hom el troba en uns percentatges del 0,004% Els minerals més importants són la polidimita i la pentlandita El…

Fou descobert l’any 1791 pel químic anglès William Gregor i aïllat en forma relativament pura per Lars Fredrik Nilson i Petterson l’any 1887 És el novè per ordre d’abundància dels elements presents a l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 0,63% en pes D’altra banda, és abundant als estels del tipus M i a la Lluna Els seus minerals més importants són la ilmenita titanat de ferro, FeTiO 3 i el rútil diòxid de titani, TiO 2 El titani natural és constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses 46 7,93%, 47 7,28%, 48 73,96%, 49 5,51% i 50 5,34%, que determinen un pes atòmic…