Resultats de la cerca

És un dels metalls de la segona sèrie de transició i pertany al grup del platí Fou descobert l’any 1844 per K Klaus És el menys abundant dels elements del seu grup i es troba a la natura com a component minoritari dels aliatges natius del platí Té un pes atòmic de 101,07 i és constituït per una mescla de set isòtops naturals estables, amb masses 96 5,5%, 98 1,9%, 99 12,7%, 100 12,6%, 101 17,1%, 102 31,5% i 104 18,6% El metall és de color blanc, molt dur Té una densitat de 12,45 g/cm 3 , es fon a 2314°C i bull a 3900°C S’oxida en l’aire a temperatures superiors a 800°C i no és atacat pels…

La ratlla que constitueix el seu espectre és de color verd brillant És un element poc abundant, i constitueix un 10 - 4 per cent del pes de l’escorça terrestre El talli natural és constituït per una mescla de dos isòtops estables, amb masses 203 29,50% i 205 70,50%, que determinen un pes atòmic de 204,37 En són coneguts també 18 radioisòtops artificials, amb masses que van de 191 a 210 És present a la natura com a component minoritari de diversos minerals i és recuperat comercialment dels residus de la torrefacció de la galena i de l’esfalerita L’obtenció del metall pot ésser feta per…

És un dels metalls de la segona sèrie de transició i fou descobert l’any 1937 per E Segré i C Perrier al si de molibdè bombardejat amb deuterons El tecneci és totalment absent de l’escorça terrestre i fou el primer element obtingut artificialment D’altra banda, se n’ha detectat espectroscòpicament la presència als estels de les classes S, M i N Fins avui n’han estat produïts fins a setze radioisòtops artificials, amb masses que van des de 92 fins a 107, els més importants dels quals són 9 7 Tc, 9 8 Tc i 9 9 Tc, amb vides mitjanes superiors a 10 5 anys, i el 9 5 Tc, amb una vida mitjana de 61…

És el primer membre de la família dels actínids i fou descobert l’any 1828 per JJ Berzelius Té un pes atòmic de 232,0381 i és constituït essencialment per un sol isòtop, 2 3 2 Th, radioactiu, amb emissió α, que té una vida mitjana d’1,39×10 10  anys i és un dels radioisòtops que han existit al llarg de tot el temps geològic Es troba àmpliament difós a la natura, i la seva abundància a l’escorça terrestre és similar a la del plom Els seus minerals més importants són la monazita i la torita ThSiO 4 Hom el pot obtenir per reducció amb calci del diòxid ThO 2 o per electròlisi del fluorur doble…

Fou descobert el 1964 per investigadors de l’Institut Nuclear de Dubna i de la Universitat de Berkeley Rebé el nom en honor a Lord Rutherford, encara que també fou anomenat unnilquadi o kurtxatovi , fins que el 1997 rebé el nom actual

Normalment actua amb les valències +2 i +3 El nombre considerable de graus d’oxidació del crom s’explica per l’energia similar que posseeixen els electrons dels orbitals 3 d i 4 s , i per la mobilitat dels cinc electrons desaparellats de l’orbital incomplet 3 d , aptes per a participar, juntament amb l’únic que ocupa el nivell 4 s , en enllaços covalents Els orbitals buits dels nivells 3 i 4, que fan possibles els salts d’electrons de l’un a l’altre, i viceversa, quan hom els sotmet a una radiació de llum blanca, expliquen també la viva coloració de les sals de crom En l’escorça terrestre n’…

És l’únic element de nombre atòmic parell amb un sol isòtop estable Fou descobert per Louis Nicolas Vauquelin, el 1798, en identificar l’òxid de berilli en una maragda, però no fou isolat per primer cop fins el 1828 per Friedrich Wöhler, i per Antoine Alexandre B Bussy independentment, en fer actuar potassi sobre el clorur de berilli De bon principi, pel sabor dolç dels seus composts, era conegut pel nom de glucini El berilli és un metall dur, brillant, de color gris clar, mitjanament escàs a l’escorça terrestre 0,001-0,0006% ocupa el lloc 32 en ordre d’abundància, i hom el troba molt…

Propietats i utilització del bismut És el metall més diamagnètic, el que presenta un major efecte de Hall, el de coeficient de dilatació tèrmica més negatiu i el que presenta més augment de volum en solidificar-se Fins a la segona meitat del segle XV era confós amb l’estany, i no fou aïllat fins el 1737 per Hillot, bé que Johann Heinrich Pott 1692-1777 i Torbern Olof Bergman 1735- 84 en són considerats els descobridors científics El bismut natural és constituït exclusivament pel núclid 208, però hom ha aconseguit de preparar-ne molts d’altres núclids radioactius Constitueix el 3x10 -6% de l’…