Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
liofilitzador
Química
Aparell emprat per a dur a terme la liofilització.
Consta de quatre parts generals la cambra seca, el condensador, el sistema de buit i el compressor de fred La cambra seca és el lloc on hom colloca la substància a liofilitzar té una gran superfície, i consta de diferents compartiments superposats, on el tancament és hermètic En el condensador , que comunica amb la cambra, es condensen els vapors procedents de la sublimació de la substància hom el manté a una temperatura més baixa que la cambra seca El sistema de buit i el compressor , que són les parts més importants, produeixen el buit i…
atmosfera
Química
Gas o mescla de gasos presents en una cambra de reacció la composició química dels quals influeix notablement en els productes obtinguts.
Pel tipus de propietat amb què actua per afavorir la reacció hom en diu atmosfera oxidant o reductora , i si no influeix sobre els productes obtinguts és anomenat atmosfera inerta o també neutra
evaporador
Química
Aparell emprat en la concentració de solucions per evaporació del dissolvent.
Fonamentalment té l’estructura d’un bescanviador de calor, tubular o amb camisa de vapor Malgrat que en alguns casos la cambra d’evaporació és separada del recinte de calefacció, en uns altres la calefacció i l’evaporació són efectuades en el mateix lloc Per a les substàncies tèrmicament inestables hom empra els evaporadors de pellícula agitada , en els quals hom distribueix el líquid per la superfície de calefacció mitjançant un agitador a fi d’augmentar la transmissió de calor i obtenir una major evaporació amb un petit augment de temperatura i un reduït temps de pas per l’aparell
ergol
Química
Compost o mescla de composts que hom fa servir per a propulsar un coet.
Generalment és una mescla d’un oxidant i un reductor que en reaccionar produeixen gasos a elevada temperatura que són expulsats a gran velocitat per la tovera Hi ha dos grups d’ergols els sòlids , constituïts generalment per un oxidant perclorat amònic finament dividit i un aglomerant, que pot ésser un cautxú sintètic tiocol, i els líquids , constituïts per dos líquids oxidant-reductor que hom manté separats i que en el moment oportú mescla a la cambra de combustió, on es cremen Com a oxidants hom utilitza oxigen líquid, aigua oxigenada, fluor, àcid nítric fumant, etc, i com a…
Josep Antoni Balcells i Camps
Química
Químic i farmacèutic.
Deixeble de Joan Ametller i de Francesc Carbonell El 1802 aconseguí la tinció del cotó amb roig d’Adrianòpolis, tècnica fins llavors emprada únicament pels turcs El 1815 guanyà la càtedra de física i química del Collegi de Sant Victorià, de Barcelona Amb Piguillem i Yáñez impulsà el Periódico de la Sociedad de Salud Pública de Cataluña 1821, important en el progrés científic català Fou apotecari de cambra de Ferran VII i durant el Trienni Liberal hagué d’emigrar a França El 1824 tornà a la seva càtedra de Barcelona Publicà nombrosos treballs científics i fou membre de diverses…
aire líquid
Química
Aire que, com a resultat d’una sèrie de compressions, expansions i refredaments, ha estat portat a l’estat líquid.
L’aire líquid està a la temperatura de -190°C i es conserva i transporta en vasos de Dewar La seva fabricació industrial fou iniciada l’any 1898 a Alemanya per Karl Linde En l’aparell de Linde l’aire és comprimit a 200 atm, refredat amb amoníac líquid a -60°C i expansionat a 40 atm, amb la qual cosa es refreda d’uns 40°C per l’efecte Joule-Thomson Inicialment no s’obté liquidació, però l’aire que surt de la cambra d’expansió refreda, abans de reciclar-se, l’aire que entra, i al cap d’un cert temps aquest ja és prou fred per a liquidar-se parcialment en expansionar-se En evacuar l…
capitell
Química
En els antics alambins, cambra situada damunt el calderí, de forma aproximadament esfèrica, de la qual sortia el tub inclinat que conduïa els productes de la destil·lació al refrigerant.
aparell ozonitzador

Aparell ozonitzador horizontal: el dielèctric (tub de vidre) evita que la descàrrega entre elèctrodes sigui d’arc o de guspira, cosa que des compondria l’ozó
© f
Química
Aparell que consisteix en una cambra, convenientment aïllada, per la qual circula aire o oxigen i en la qual es produeixen descàrregues de corrent altern d’alt voltatge entre dos elèctrodes.
L’espai de descàrrega ha d’ésser refrigerat per a obtenir concentracions apreciables d’ozó, puix que la calor el descompon L’ozó produït és desplaçat de l’ozonitzador pel mateix corrent d’aire que hom ozonitza D’aquesta manera, hom pot arribar a concentracions de l’ordre del 10% d’ozó en oxigen Els ozonitzadors són emprats per a l’esterilització d’aigua o d’aliments i per a desodoritzar l’atmosfera
craqueig
Química
Procés de transformació de determinades fraccions del petroli en unes altres de més lleugeres, per l’efecte combinat de la temperatura, la pressió i, en alguns casos, d’un catalitzador.
Per l’acció de la temperatura, els hidrocarburs que constitueixen una fracció del petroli es descomponen formant radicals que, per una successió de reaccions, duen a la formació d’hidrocarburs de pes molecular més petit trencament d’enllaços C-C i dels corresponents alquens trencament d’enllaços C-H i, en darrer terme, si la reacció no s’atura, a carbó i hidrogen Aquest procés, anomenat craqueig tèrmic , fou ideat per William MBurton el 1912, i fou emprat comercialment per la Standard Oil Company des del 1913 per a l’obtenció de gasolina a partir de fraccions pesants del petroli Des del 1941…